Ara fa un any, pràcticament, em van diagnosticar un càncer de paròtida. Des de llavors, i durant uns llargs 6 mesos, em van intervenir dos cops (amb seqüel·les permanent) i vaig fer un tractament de radioteràpia i químioteràpia.
Passat el cop inicial, vaig decidir que utilitzaria les xarxes socials (facebook, twitter, youtube,…) per a compartir la meva experiència des d’una òptia de lluita, naixent el concepte #CanyaAlCancer.
I pocs dies després de la primera intervenció vaig posar en marxa el blog www.canyaalcancer.net
Al mes de juny, vaig presentar la candidatura del blog als Premis Blog Catalunya 2013 (www.stic.cat), dins la categoria Miscel·lània / Personals i al mes de juliol, i fins al setembre, es van dur a terme les votacions ‘populars’ de totes les candidatures (més de 1.000 entre totes les categories).
El meu blog va quedar finalista de la seva categoria, gràcies al suport de moltes persones que van votar-lo, i a qui reitero, un cop més, el meu agraïment.
I la setmana, passada, a Granollers, es va dur a terme el lliurament dels premis, esdevenint guanyador d’aquesta categoria.
Mai vaig pensar, en posar en marxa el meu blog, que aquest pugués arribar a una final d’aquest tipus ni ser mereixedor d’un premi.
Tot i així, voldria agrair a tots els que li doneu suport, dia a dia, visitant-lo, aportant comentaris, propostes de cançons,…
Gràcies, gràcies, gràcies.
Tant de bo no hi hagués hagut raó per l’existència del blog.
Però com això no depenia de mi (aquesta malaltia té molt d’atzar), de mí si que depenia com ho afrontava.
I jo vaig triar #CanyaAlCancer
No hay comentarios:
Publicar un comentario