En mi caso, y en nombre del MIC Productivity (www.micproductivity.com) y como profesor asociado de EADA (www.eada.edu), tuve ocasión de participar en la sesión de ayer, con la presentación de la experiencia del portal “TercerLugar.es” en el espacio del Speaker’s Corner.
Tenéis, a continuación el material de la presentación, así como el vídeo de su reproducción en las pantallas habilitadas a este efecto.
Aprovechando mi participación en una jornada sobre ‘Cloud Computing’, en AEBALL (Hospitalet de Llobregat), comparto a través del blog el material de mi presentación sobre una introducción al “Cloud Computing”.
Ja som a la meitat de la Setmana de la Innovació, a Igualada i a l’Anoia.
I un any mes, i ja en van tres, des de TICAnoia (www.ticanoia,cat), la Comissió TIC de la UEA, hi hem col·laborat organitzant i duent a terme el taller 7x7 “Usos Professionals de les Xarxes Socials” el passat dilluns, 21, a les instal·lacions d’IG-NOVA i amb una nova edició del Cafè Digital, ahir dimarts, a primera hora del matí, a la UEA.
En el primer cas vam comptar amb la participaciño de 7 ponents que ens van explicar com utilitzar diferents xarxes socials i eines (facebook, twitter, linked, xing, grera, youtube i slideshare).
I dimarts, la Rafaela Almeida, autora del llibre “El día que Ashton me twitteó” (www.eldiaqueashtonmetwitteo.com) va compartir amb els assistents al Cafè diferents maneres d’utilitzar i aplicar les eines web 2.0 i vàries consideracions a tenir en compte a l’hora de treballar-hi.
En el número de novembre de Món Empresarial (www.monempresarial.cat) hi surt publicat un article (columna, més aviat) meu sota el títol “Esdevenir una empresa 2.0'”
I fa uns mesos, en el darrer número de UEA Magazine, de la Unió Empresarial de l’Anoia (www.uea.cat), hi sortia el mateix article però una mica mes extens.
Aprofito per a compartir-ho amb els lectors del meu blog i per incloure el text ‘integre’ a continuació:
“Segurament tots estaríem d’acord en què un dels mes importants fenòmens esdevinguts en els primers anys d’aquest segle XXI ha estat la irrupció i extensió, massiva, de la web 2.0 i l’ús intensiu de les seves aplicacions (blogs, wikis,…) i, especialment, de les xarxes socials i els microblogs, amb Facebook i Twitter, com a principals referents, entre d’altres.
Poc a poc les empreses han anat descobrint el valor que pot tenir per a elles ser presents en aquestes xarxes a l’hora d’establir contactes, converses i arribar a una bona part del seu públic potencial o bé, per exemple, per a posar en marxa nous canals de comunicació amb la seva comunitat (clients, usuaris,…).
Ara bé, el repte de les organitzacions ha estat i serè, durant els proper anys, en com esdevenir una Empresa 2.0 (concepte que ja es va definir fa uns anys, el 2006, per part d’Andrew Mc Affee).
Les tecnologies i aplicacions 2.0 tenen, també, un valor molt important per a ser utilitzades internament, com a eines de comunicació, col·laboració, treball en equip, accés a informació…
Per exemple, els blogs tenen una aplicació pràctica i immediata en la gestió de projectes com aplicacions per a tenir un registre/diari del mateix, amb la informació ordenada, classificada i arxivada cronològicament, amb l’opció de poder incloure comentaris per part de l’equip i accessible, via RSS, pels diferents stakeholders, de manera automàtica. O per exemple, podem utilitzar les wikis per a l’elaboració col·laborativa dels diferents documents del projecte (actes, guies, informes, manuals, ...)
Però també podem aplicar les wikis a l’hora d’elaborar i mantenir informació associada als nostres processos de gestió de qualitat, o per a preparar materials de formació o de producte per a la nostra xarxa comercial.
També podem considerar els blogs i microblogs com a canals de comunicació interna entre departaments o a nivell corporatiu o la seva aplicació, per exemple per a la gestió del coneixement, facilitant la creació ‘ràpida’ i ‘fàcil’ de continguts, el seu ‘etiquetatge’ i el posar-los a l’abast de la resta de l’organització de manera simple, amb sindicació “RSS”.
I trobaríem moltíssims altres exemples i aplicacions per a la majoria de departaments i processos empresarials. Llavors, la qüestió és ‘per què no ho estem aplicant a la nostra organització?’
I la resposta, com és habitual, es pot trobar en el desconeixement de les eines, en la ‘por’ al canvi organitzatiu, en una visió equivocada de moltes d’aquestes aplicacions (són per frikies) i, sobretot, en la desconfiança, per part de la direcció i dels comandament intermitjos a l’hora de posar en marxa noves aplicacions.
Si fa un temps parlàvem de la ‘fractura digital’, estem assistint a les nostres organitzacions a la ‘fractura digital 2.0’ i com a directius i empresaris no podem permetre’ns el luxe de què això passi a la nostra companyia.”
2n esmorzar, aquest matí dins del cicle de competitivitat industrial, al Parc Tecnològic del Vallès, amb la participació del MIC Productivity, on he presentat els reptes del nou món del treball i com les organitzacions han d’afrontar aspectes com la mobilitat, la virtualitat, el teletreball o treball en itinerància o el treball amb equips distribuïts.
Podeu aconseguir el material complet de la sessió (i mes) en el meu canal de slideshare, www.slideshare.net/rcosta
I aprofito per incloure un breu resum de la xerrada.
És en castellà, doncs aprofito el document de resum que vaig preparar per una xerrada similar de fa unes setmanes.
“El entorno de trabajo de las organizaciones ha evolucionado en los últimos año hacia un mundo global, con equipos virtuales y distribuidos y basado en el trabajo en red.
Además, la movilidad de los profesionales en su día a día, ha convertido en una característica de la mayoría de los trabajadores de las empresas (además de los perfiles clásicos de ventas, comercial, consultores y trabajadores ‘de campo’), intensificándose el trabajo ‘en el tercer lugar’ (donde nos encontramos), más allá del concepto de teletrabajo.
Esto conllevará, también, cambios en el ‘lugar de trabajo’ tendiendo a unos espacios más flexibles, abiertos y con nuevas funcionalidades, pensados para poder hacer reuniones, trabajo colaborativo, videoconferencias, sesiones de creatividad, trabajo individual, lugares de descanso y recreo, despachos cerrados ‘temporales’,…
Por otro lado, el uso intensivo de las redes sociales, dentro y fuera de nuestras organizaciones modificará nuestra forma de comunicarnos y colaborar con el entorno, ya sean clientes o potenciales clientes, nuestra comunidad de usuarios, proveedores y nuestros colaboradores en las empresas.
El futuro del trabajo en nuestras organizaciones es lo que se llama ‘trabajo en enjambre’.
Todos estos cambios que podríamos poner bajo las etiquetas de "Flexible Workplace", "Mobile Worker", "Information and Knowledge Worker", "Social networking ",… llevan asociados unos retos que las compañías deben considerar y afrontar para garantizar su competitividad, eficiencia y productividad y que podemos resumir en tecnología-espacio-personas.
La manera de dirigir las personas y los equipos no se puede basar en "la visión de lo que están haciendo en el lugar de trabajo ‘sino que debe fundamentarse en el establecimiento de objetivos y métricas y el fomento de la autogestión.
Ya se ha comentado la necesidad de adaptar los espacios de trabajo en estas nuevas realidades, así como la necesidad de poner a disposición de los profesionales los equipos necesarios para trabajar con esta movilidad: portátiles, teléfonos ‘inteligentes’, conexiones 3G , sistemas de información accesibles desde fuera de la red corporativa, …
Además de las herramientas informáticas clásicas de gestión (ERP, CRM, SCM ,…), que nos ayudas a automatizar los procesos estructurados, necesitamos incorporar un conjunto de tecnologías de la iProductividad que nos hagan más eficientes a la hora de comunicar hacernos y colaborar con nuestro entorno y de gestionar y compartir la información y el conocimiento: comunicaciones unificadas, espacios y entornos colaborativos, herramientas ofimáticas, soluciones de movilidad, herramientas sociales, herramientas de búsqueda y gestión de la información y los documentos ,….
La incorporación de estas herramientas, sin embargo, no es garantía de que conseguimos mejorar nuestra productividad. Las herramientas por sí solas no garantizan esta eficiencia.
Es necesario que las acompañamos de la formación adecuada, que ponemos en marcha acciones de adopción de las mismas y de gestión del cambio y que este uso sea habitual en la cultura corporativa y alineado a las necesidades empresariales.
Finalmente, no olvidemos que todo este tipo de herramientas requieren del conocimiento de cómo utilizarlas (formación) y de cómo utilizarlas bien (buenas prácticas).
El objetivo de la sesión era hacer un repaso a todos estos conceptos y proponer una serie de buenas prácticas para poder adoptar, con las máximas garantías de éxito, estos ‘nuevos paradigmas’: gestión eficiente del correo electrónico, trabajo con calendarios compartidos , uso de herramientas de comunicación instantánea, trabajo con flujos de información, …”
I els vídeos utilitzats
I el material sobre ‘bones pràctiques en la gestió del correu electrònic”
