Estava llegint, fa una estona al diari, la preocupant situació a la que es va arribar ahir, dilluns, pel que fa a la prima de risc que Espanya va haver d’assumir per a col·locar el seu deute públic en els mercats internacionals.
Conseqüència d’aquesta situació, el president del govern espanyol, Rodríguez Zapatero, va ajornar unes hores la seva anada al Parc Nacional de Doñana, residència de les seves vacances d’estiu, per a poder mantenir una ‘intensa agenda de converses amb nombrosos dirigents polítics nacionals i internacionals’.
I ha estat en aquest punt on m’he fet la següent reflexió: “Serà que al parc de Doñana no hi ha telecomunicacions? no hi arriba el senyal telefònic, l’ADSL,…?”
Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, les TIC, ens permenten de poder dur a terme reunions virtuals, àudio i vídeoconferències, siguem on siguem. No cal que ens quedem a ‘Madrid’ per a poder mantenir aquestes ‘converses’ a les que feia referència l’article.
De fet, amb un telèfon mòbil, un portàtil i una 3G podem tenir l’oficina on siguem, independentment del lloc físic.
I llavors, he arribat a la conclusió i evidència: “no és un tema de tecnologia, és un tema d’imatge. No pot semblar que el president del govern se’n va de vacances amb una situació així. Ha de semblar que es queda al peu del canó, tot i que el ‘canó’, pot ser a qualsevol lloc”.
I no ens enganyem, no és una qüestió d’hipocresia política per part de Zapatero´.
És una qüestió de què la majoria dels ciutadans ho volen així.
Som a la societat de la informació i les TIC i la majoria dels espanyols no ‘podrien entendre’ que un país també es pot governar des de Doñana, o des d’on es sigui.
O sí?
Què n’opineu, vosaltres?