Sobre l’efectivitat de l’administració pública

Es parla sovint sobre la burocràcia de l’administració pública, la seva poca eficiència i els acudits sobre els funcionaris es compten a milers.

Però, què hi ha del cert?

En un article publicat a “La Vanguardia”, el passat dilluns, 15 de novembre, amb el títol “Temps de reformes en el sector públic” s’hi feia referència.

L’autor feia esment, sobretot, al ‘paradigma burocràtic’ imposat pel règim franquista, “…amb uns patrons més adequats per a la gestió de tributs, la concessió de llicències o el manteniment de l’ordre públic que per a la provisió massiva de bens i serveis….”.

També es proposa, en l’article, la necessitat de superar el déficit de 'management’, ja que una ampli sector de la franja de l’alta direcció està ‘colonitzada’, en paraules de l’autor, pels partits i ocupada per perfils d’operador públic i que haurien de reservar-se, en canvi, com en altres països, a una direcció pública profesional.

I finalment, volia destacar també la proposta que fa sobre la necessitat d’introduïr la gestió per resultats i altres incentius a l’eficiència, la millora de la transparència, per exemple.

I volia acabar aquest post, fent una referència a l’indicador agregat d’efectivitat de l’Administració del Banc Mundial.

Aquest indicador mesura percepcions com per exemple:

• la qualitat dels serveis públics
• la qualitat de la funció pública i el seu grau d’indepedència de les pressions polítiques
• la qualitat de la formulació i implementació de les polítiques
• i la credibilitat del compromís del govern amb aquestes polítiques.

Doncs bé, si comparéssim l’efectivitat del país amb la seva renda per càpita, resulta que Espanya està per darrera de Suècia, Holanda, Regne Unit, Alemania, Irlanda, França, Portugal i només supera a Grècia i Itàlia.

No anem bé, és obvi.

De fet, només cal tenir en compte un altre indicador:

Els empleats públics espanyols treballen 300 hores anuals menys, en promig, que a Alemania i el Regne Unit.