2009/08/01

Sobre la telefonia mòbil, algunes dades

A finals del noranta (cap al 1997, mes o menys), em vaig comprar el meu primer mòbil.

En aquell moment, tenir un telèfon mòbil no era el mes habitual. La major part del meu entorn es va mostrar totalment contrària a tenir-ne i no li veien la mes mínima necessitat. Podein arribar a entendre que jo en tingués, però per a ells, això era quasi una excepció.

Mes de deu anys després, tots ells en tenen, i no un, sinó, inclús dos (el personal i el professional).

(Em recorda aquella frase, ‘l’home és esclau de les seves paraules i senyor del seu silenci’)

Jo mateix n’he tingut bastant, des d’aquells temps (tant de diferents números, corresponents a diferents telèfons professionals) com també, i sobretot, d’aparells.

No m’atreviria a dir que cada any estreno telèfon, però quasi.
I no en sóc l’excepció. Oi que no?

Tot ha vingut a partir de la lectura de l’edició d’agost de la revista ‘Time’ aquests dies.

En un article centrat en com Nokia està intentant recuperar/mantenir la seva hegemonia com a productor de telèfons mòbils, he pogut constatat un seguit de dades realment sorprenents i que potser se’ns escapen, habitualment.

  • L’any 2005, Nokia dominava el mercat del terminals mòbils. L’any 2007 va aparèixer l’iPhone i s’anava estenent l’ús dels terminals Blackberry, desenvolupats per la canadenca RIM (Research in Motion).
  • A dia d’avui, Nokia encara ven 12 vegades mes que RIM terminals Blackberry i quatre de cada deu telèfons mòbils, però el seu mercat en ‘smart phones’ (telèfons amb capacitats d’ordinador) ha caigut del 49% al 37% en el primer quadrimestre del 2009. RIM ha passat del 10% al 20% i Apple el 10%.
  • Tot i que Nokia ha vist disminuïts els seus resultats en un 66%, els seus beneficis han estat de 536 milions de $.
  • 1 de cada 7 mòbils venuts, actualment, són ‘smart phones’. Tot i que el potencial mercat per aquests telèfons és de 40 milions d’usuaris, si s’aconseguís reduir el seu cost als 300$ mantenint les seves funcionalitats, el potencial mercat arribaria als 400 milions d’usuaris.
No cal oblidar que bona part d’aquest potencial mercat són els països emergents, on l’ús d’aquests mòbils ‘intel•ligents’ pot esdevenir la porta a l’accés a Internet per als seus usuaris, sense ‘passar per tenir un ordinador personal’.

Tinguem en compte que aquest tipus de telèfons, a mes de poder trucar i enviar sms, faciliten l’accés al correu electrònic, la navegació per Internet, reproduïr música i vídeos, executar aplicacions ofimàtiques,...

Alguna dada mes ‘sorprenent’ i ‘curiosa’:
  • L’iPhone està compost de 1.000 components, mentre que el Nokia 5800 en necessita la meïtat
La telefonia mòbil ens aportarà l’accés real a la Societat de la Informació, no?

I per acabar amb dades sobre el volum del mercat:
  • El 2006 el mercat de telèfons mòbils era de 1.01 bilions, mentre que el 2009 ja era de 1.039 bilions
  • D’aquest mercat, el 7,1%, el 2006, eren ‘smart phones’, mentre que el 2009, són el 15,4%,
Genys menyspreable.

No hay comentarios: