Com seria la teva darrera classe si sabessis que és la darrera que faràs?
En un post anterior en aquest bloc, us recomenava el discurs de Steve Jobs en l’acte de graduació de Standford (http://ramoncosta.blogspot.com/2009/08/el-discurs-de-steve-jobs-stanford.html). Durant aquest discurs, exposava 3 vivències personals i entre elles, com va afrontar un diagnòstic mèdic ‘terminal’ que després va resultar no ser terminal.
Ara fa uns dies, llegint una article sobre gestió del temps, a la revista www.cio.com, vaig anar a parar a un video del Randy Pausch, professor de la Carnegie Mellon. En aquell moment, Pausch sabia que tenia una malaltia terminal i li quedaven pocs mesos de vida.
De fet, la presentació la va fer el 18 de setembre del 2007 i va morir el 25 de juliol de 2008.
Aquesta va ser la seva darrera classe i portava per títol “Aconseguint els teus somnis d’infància”, en el que pretenia ser una sessió inspiracional.
El vídeo dura 1h16m i està en anglès (subtitulat, també en anglès), però val la pena que hi dediqueu un temps.
A mes, és un gran exemple d’orador.
I després penseu, com seria la vostra darrera classe si sabéssiu que és la darrera?
2 comentarios:
brutal Ramon .. xapo!
Es la xerrada d'actitud que faig a tots els meus trainings. Però evidentment feta des de una ubicació que espero falti molts anys per fer-la en les mateixes condicions que ell: Tota la força de la demostració del que va dir Serrat a la roda de premsa on comunicava el seu diagnòstic de cancer: A la vida lo important no és el que et passa... sino el que fas quan et passa.
I amb quina actitut ho enfoques afegiría jo.
Per cert, hi ha un altre link de la mateixa xerrada (feta en un altre lloc) que no dura tant i que esta subtitulada al espanyol.
Publicar un comentario