2009/08/28

La teva darrera classe de la teva vida

Com seria la teva darrera classe si sabessis que és la darrera que faràs?

En un post anterior en aquest bloc, us recomenava el discurs de Steve Jobs en l’acte de graduació de Standford  (http://ramoncosta.blogspot.com/2009/08/el-discurs-de-steve-jobs-stanford.html). Durant aquest discurs, exposava 3 vivències personals i entre elles, com va afrontar un diagnòstic mèdic ‘terminal’ que després va resultar no ser terminal.

Ara fa uns dies, llegint una article sobre gestió del temps, a la revista www.cio.com, vaig anar a parar a un video del Randy Pausch, professor de la Carnegie Mellon. En aquell moment, Pausch sabia que tenia una malaltia terminal i li quedaven pocs mesos de vida.

De fet, la presentació la va fer el 18 de setembre del 2007 i va morir el 25 de juliol de 2008.

Aquesta va ser la seva darrera classe i portava per títol “Aconseguint els teus somnis d’infància”, en el que pretenia ser una sessió inspiracional.

El vídeo dura 1h16m i està en anglès (subtitulat, també en anglès), però val la pena que hi dediqueu un temps.

A mes, és un gran exemple d’orador.

I després penseu, com seria la vostra darrera classe si sabéssiu que és la darrera?

2009/08/26

Los servicios TI/SHTI y el mercado mundial

En un post anterior en este blog, comentamos algunos datos del estudio “Información y Comunicación para el Desarrollo (IC4D) 2009” del Banco Mundial: http://ramoncosta.blogspot.com/2009/08/las-tic-y-el-desarrollo-economico.html

En este mismo estudio se hace un análisis del sector servicios y en especial el de los servicios de TI y de los SHTI (servicios que se pueden proveer a distancia utilizando las redes de telecomunicaciones).

Y me pareció interesante compartir algunos de los datos expuestos en el mismo.

  • El sector servicios está en aumento en el mundo entero, y representa el 70% del empleo y el 73% del producto interno bruto (PIB) en los países desarrollados.
  • Según una estimación de McKinsey & Company, los servicios de TI, representan un mercado potencial de 325.000 millones de dólares.

Los servicios de TI incluyen:

  • el mantenimiento de los equipamientos y los software
  • la gestión de redes y la integración de sistemas
  • los servicios de asistencia
  • el desarrollo de aplicaciones
  • los servicios de consultores
  • las actividades de ingeniería como diseño técnico, producción e ingeniería de programas

Otro componente del sector de los servicios es el de los SHTI (servicios que se pueden proveer a distancia utilizando las redes de telecomunicaciones).

En este caso, las estimaciones del tamaño del mercado varían. La más optimista, de NASSCOM-Everest (en 2008) sugiere un mercado de los 700.000 a 800.000 millones de dólares en 2012. De este mercado, dos terceras partes corresponden a los servicios para las industrias tales como bancos, seguros y telecomunicaciones, mientras que una tercera parte corresponde a los servicios comunes a todas las industrias, como la gestión de los recursos humanos, finanzas, administración y márketing.

Dado el amplio mercado potencial para estos servicios prestados a distancia, existe una importante oportunidad para muchos países de participar y sacar ventajas, teniendo en cuenta que hasta ahora solamente se ha explotado un 15% de este mercado potencial:

  • India, por ejemplo, ha exportado más de 40.000 millones de dólares en servicios de TI/SHTI en 2007, lo que representa la cuarta parte de las exportaciones totales del país
  • Las mujeres representan el 65% del número total de los trabajadores profesionales y técnicos en estos servicios en las Filipinas
  • Sudáfrica está emergiendo como destino atractivo para estos servicios, apalancando el hecho de que el idioma nativo de su mano de obra es el inglés
  • La República Árabe de Egipto, Marruecos y Túnez están desarrollando una gama de operaciones de SHTI que incluye centros de llamadas.
  • Israel ofrece servicios especializados tales como desarrollo de paquetes, Malta, juegos a distancia y Mauricio, actividades con mayor valor agregado como asesoría, creación y servicios.

En definitiva, un conjunto de servicios (SHTI) con un importante mercado de crecimiento y con un impacto ‘positivo’ en el desarrollo de los países que sepan aprovecharlo.

2009/08/24

Models de contractes de serveis TIC

A la web del PIMESTIC (www.pimestic.cat) hi han publicat, ara fa uns dies, uns recursos molt interessants, tant per a les empreses de serveis TIC com per a les destinatàries d’aquest serveis (potencialment, totes): 30 estàndards o tipus de contractes de serveis TIC a demanar a les empreses que implanten solucions i/o serveis TIC (desenvolupament de pàgina web, botiga virtual, allotjament, auditoria informàtica, manteniment informàtic, desenvolupament d’un programari a mida, entre d’altres,). 

Cadascun dels models de contractes està dissenyat per a que, sota una sèrie de clàusules contractuals particularitzades i personalitzables per al servei que es desitgi contractar, s’estableixin la subscripció d’uns acords de nivells de servei, de preus i de facturació, entre d’altres, amb uns mínims de qualitat compromesa i sota el marc del règim jurídic adient.

En aquest sentit, tots ells incorporen la clàusula d’arbitratge institucional del Tribunal Arbitral del Col·legi Oficial d'Enginyeria en Informàtica de Catalunya (www.enginyeriainformatica.cat), per a la resolució de qualsevol controvèrsia, discrepància, aplicació o interpretació del contracte.

Podeu aconseguir-los a la pàgina http://www.pimestic.cat/recursos-tic/recursos-tic/contractes-serveis-tic.html

o en aquests links, extrets d’aquesta web:

2009/08/19

Las TIC y el desarrollo económico

En post en este blog, hace unas semanas (http://ramoncosta.blogspot.com/2009/08/sobre-la-telefonia-mobil-algunes-dades.html) exponía algunas consideraciones sobre la telefonía móvil, a partir de un artículo de la revista ‘Time’.

En el segundo volumen de la publicación regular del Banco Mundial, “Información y Comunicación para el Desarrollo (IC4D)” del 2009, este organismo ha examinado de cerca la conectividad móvil y de banda ancha, ha analizado el impacto de desarrollo del acceso a la Interent de alta velocidad en los países de desarrollo, y propone ‘opciones de políticas para desplegar redes de banda ancha y abordar las oportunidades y los retos de la convergencia entre las telecomunicaciones, los medios y la informática’.

Las TICs (Tecnologías de la Información y la Comunicación) como factor de desarrollo económico son un argumento fácil de defender.

Ahora bien, para poder argumentar esta relación ‘positiva’ entre la incorporación y uso de las tecnologías y la mejora de la productividad y competitividad de las organizaciones y territorios hace falta disponer de datos que lo demuestren, ¿verdad?

El estudio completo se puede conseguir en la web del Banco Mundial: link. O directamente en esta dirección: documento

El capítulo 1 (Overview) se puede conseguir en diferentes idiomas, entre ellos, en castellano (doc)

Me gustaría comentar algunos de los datos recogidos en los diferentes estudios y análisis a los que hace referencia el documento, además de destacar algunas de las sentencias incluidas en él.

  • Las TIC pueden ayudar a crear y apoyar nuevas oportunidades de desarrollo económico
  • Las redes móviles constituyen ahora la plataforma de distribución más amplia del mundo, y crean una mayor oportunidad de desarrollo
  • El número total de teléfono móviles en el mundo sobrepasó el número de teléfono fijos en 2002; al final de 2008, el número de teléfonos móviles se estimaba a 4.000 millones
  • Las redes de banda ancha son necesarias para entregar servicios de comunicación e información modernos, ofreciendo un acceso directo a una amplia gama de servicios como voz, vídeo, música, películas, radio, juegos y publicaciones.
  • Los teléfonos inalámbricos ‘inteligentes’ (smartphones) permiten a los usuarios navegar en la red, descargar música y tener acceso a servicios de información
  • Esta oportunidad es particularmente interesante ya que el mundo en desarrollo se perdió una gran parte de la revolución inicial de Internet
  • El proceso de convergencia comprende tanto la convergencia de los servicios (permite a un servicio viajar en cualquier combinación de redes) como a la convergencia de las empresas (que permite la colaboración o la fusión entre empresas de diferentes sectores)

El estudio expone como la banda ancha tiene un impacto considerable tanto en los individuos como en las comunidades y las empresas. En este último caso, apoya el crecimiento de las empresas reduciendo los costos y aumentando la productividad, eso sí, dependiendo de la capacidad de las empresas para integrar sus estrategia tecnológicas, comerciales y organizacionales.

Otros dato a tener en cuenta:

  • Un estudio sobre 27 países desarrollados y 66 países en desarrollo, ha concluido que un aumento del 1% del número de usuarios de Internet corresponde a una aumento de las exportaciones del 4,3%

Y finalmente, si estudiamos como esta tecnologías contribuyen al desarrollo de un territorio, hay que evaluar su impacto en las zonas rurales.

Las zonas rurales representan la mitad de la población mundial y el 75% de las poblaciones pobres en el mundo. Los próximos mil millones de abonados móviles consistirán principalmente en poblaciones rurales pobres. El documento presenta ejemplo de aplicación de las tecnologías de movilidad (teléfono móvil) en diferentes países en desarrollo (Ghana, Burkina Faso, Malí, Níger, analizando como el uso de diferentes servicios apoyados en estas comunicaciones ha ayudado a pescadores, ganaderos y agricultores a satisfacer más rápidamente la demanda del mercado y aumentar sus ganancias, a reducir los costos de transacción entre compradores y vendedores o a reducir, por ejemplo, las disparidades de precio en los mercados de granos. También presenta ejemplos de uso en servicios financieros o cómo estas tecnologías mejoran la eficacia y el alcance de los programas de salud en países como Kenya, Sierra Leona, India, Perú y Rwanda.

PRINCE2: Gestión de Proyectos TIC

Projects in Controlled Environments (PRINCE) es una metodología de gestión de proyecto que cubre la administración, control y organización de un proyecto.

PRINCE2 fue originalmente desarrollada por la CCTA, y actualmente forma parte de la OGC, desde 1989 como un stardard del Reino Unido para gestión de proyectos TI.

PRINCE 2 es una metodología de gestión de proyectos basada en 45 subprocesos y organizada en 8 principales procesos:

  • Definición del proyecto
  • Planificación
  • Inicio del proyecto
  • Dirección del proyecto
  • Control de etapas
  • Gestión de la entrega del producto
  • Actualización de etapas
  • Cierre del proyecto

La acreditación de los profesionales en PRINCE2 está basada en la superación de dos exámenes: Foundation y Practitioner.

La Web oficial de PRINCE2 es http://www.prince-officialsite.com/home/home.asp

En estos tres vídeos podéis saber un poco más sobre esta metodología:

Podéis acceder a material en estos vínculos:

Download the PRINCE2 2009 Templates [zip - 335KB]
Download the PRINCE2 2005 Templates [zip - 338KB]

2009/08/17

La oficina móvil (Video de Infonomia)

En anteriores post en este blog, he hecho referencia a diferentes recursos sobre TICs desarrollados por Infonomía, como vídeos, manuales,…, que están diseñados a acercar las tecnologías de la información a los no tecnólogos:

Me gustaría, esta vez, incluir un nuevo vídeo que han desarrollado bajo el programa Avanza sobre la oficina móvil

 

Espero que os sea de interés.

Catalunya acull el 18,5% d’empreses que operen a l’Estat espanyol

Segurament que alguna vegada us haureu preguntat quantes empreses hi ha a Catalunya i a Espanya.

O no.

En tot cas, sí que és una dada (o podríem dir-ne macrodada) que en certes ocasions és interessant de conèixer. I personalment, m’acostuma a ser útil quan vols donar percentatges d’actuacions, usos, ….

Ara fa uns dies vaig tenir ocasió de llegir un resum de l’última actualització del Directori Central d’Empreses (1 de gener de 2009) on hi havia algunes d’aquestes dades.

Són dades referents al tancament del 2008 i, per tant, de fa 8 mesos, i tenint en compte la situació econòmica d’aquest 2009, hauran variat significativament a la baixa, malauradament.

Però en tot cas, són les últimes dades vigents.

Catalunya va tancar el 2008 amb un total de 619.624 empreses actives, cosa que suposa un 1% menys que les que hi havia a finals del 2007.

Madrid en va perdre un 1,4% i Andalusia un 2,4%.

I esmento aquests tres casos (Catalunya, Madrid i Andalusia) per què la seva suma suposa el 49% de les empreses a l’Estat espanyol:

  • Catalunya: 18,5% del total d’empreses que operen a l’estat
  • Madrid: 15,3%
  • Andalusia: 15,2%

I si féssim una ullada mes macro (a nivell de l’estat), trobaríem dades com:

  • El sector serveis sumava 1,83 milions d’empreses
  • El sector de la construcció 441, 956 empreses
  • El sector del comerç, 830.911 societats
  • El sector industrial, 243.729 empreses

A nivell de dimensions:

  • El 52,7% del total d’empreses (1,7 milions) no tenen cap assalariat
  • El 27,4% (919.092) tenen entre un i dos assalariats

Per cert, si feu els càlculs, a partir dels % indicats, trobareu que el cens total d’empreses, al 2008, a l’Estat espanyol era al voltant del 3,35 milions

2009/08/15

El discurs de Steve Jobs a Stanford

Ara fa uns anys vaig tenir ocasió de veure el discurs de graduació de la Universitat de Stanford del 2005 impartit per Steve Jobs.

Segurament us sona el nom de Steve Jobs, oi? Va ser el fundador, entre d’altres empreses, d’Apple.

El discurs dura 15 minuts i us puc assegurar que són 15 minuts molt ben aprofitats no només per escoltar-lo un cop sinó per ser revisualitzat de tant en tant.


Si voleu veure’l amb subtítols en castellà, podeu fer-ho en aquest segon enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=6zlHAiddNUY

2009/08/14

Quan una imatge no val mes que mil paraules

Diuen que 'una imatge val mes que mil paraules' o que 'un bon gràfic ajuda a interpretar la informació', oi?

És per això que avui m'he sorprés al trobar un gràfic que seria l'antiexemple d'aquestes dites.



Aquesta tarda, després de dinar m'he lliurat al meu ritual dels caps de setmana i dies de vacances, a casa: un bon cafetó a la terrassa, acompanyat d'un licoret i algun cigar i la lectura de l'edició del dia de l'AVUI.



Quan ja m'havia llegit, de manera exhaustiva la majoria dels articles, opinions,... i havia revisat els apartat d'economia, esports, vacances, tv,..., m'he trobat amb una pàgina d'informació setmanal sobre "L'aigua a Catalunya" on a mes d'uns consells d'estalvi, hi havia un gràfic d'informació sobre la situació dels principals embassaments catalans.

(...qui no té feina, el gat pentina... Que consti que ho dic per mi i no per l'AVUI).

Us el reprodueixo a continuació:


El cert és que el gràfic no és gens intuitiu.

Veureu que per a cada embassament hi ha dues xifres (percentatge de quan ple està) que deuen correspondre a l'última revisió (la setmana passada?, el mes passat tal dia com avui?...) i la segona a l'estat actual (aquesta setmana?, aquest mes?...)

Primera cosa a reflexionar: no estaria bé que hi hagués una llegenda indicant a què correspon cada mesura? d'aquesta manera sabríem si l'evolució és bona o dolenta.

Si llavors en fixem en el text remarcat "Riudecanyes torna a viure una setmana de baixada..." podem interpretar que la primera xifra de cada embassament és la penúltima mesura (en aquest cas, Riudecanyes era de 47,78) i que l'última, o actual, és de 39,34%.

Si això fos així, llegint les xifres veuríem que quasi tots els embassaments han perdut cabal, excepte La Llosa i La Baells que n'han guanyat.

Ara bé, i aquí ve una altra de les "crítiques" que volia transmetre.
El gràfic mostra realment aquesta evolució? Veient les barres dels gràfics i els dos colors (blanc i blau) podríem arribar a aquesta conclusió?

En tot cas, serveixi com un exemple per a reflexionar sobre la importància de com transmetem la informació i facilitem (o no?) als nostres interlocutors la comprensió de la mateixa.

No volia anar mes enllà....
Ja ho deia fa un moment, 'qui no té feina el gat pentina' (i repeteixo que ho dic per mi).

Per cert, si algú és capaç de treure una altra interpretació del gràfic, comenteu-me-la, si us plau

2009/08/09

Getting Things Done! (Màxima productivitat personal sense estrés)

En un post anterior en aquest bloc (http://ramoncosta.blogspot.com/2009/02/video-instructiu-sobre-gtd-del-propi.html), proposava la visualització d’un vídeo del David Allen, autor del mètode GTD (Getting Things Done).

Cal dir que en el seu moment, em vaig llegir el llibre corresponent (al castellà el podeu trobar amb el títol ‘Organízate con eficacia. Máxima productividad personal sin estrés’) de l’editorial Piatkus (2005).

Ara fa unes setmanes, cercant mes informació sobre el  tema per Internet, vaig tenir ocasió d’accedir a un breu document, de resum del llibre, elaborat per SmartBook, on, en 3-4 pàgines, hi podeu tenir les principals idees.

És clar que al resumir 267 pàgines d’un llibre en 4, es perd molta informació. Lògic i obvi. Però molt sovint, aquests recursos de ‘resums de llibres’ et permeten fer-te una idea sobre el mateix.

A la xarxa podeu trobar diferents webs especialitzades en proporcionar resums de llibre, com per exemple www.resumido.com.

L’objectiu del per què del mètode és clar: “… la capacitat de la nostra ment disminueix quan la sobrecarreguem de treball i aquesta disminució suposa una menor productivitat, tant en la vida personal com professional…”

Per tant, “… hem de  ser capaços de buidar la nostra ment d’elements superflus i aplicar-la en assumptes que realment exigeixen tota la nostra atenció i energia…”

Què fàcil que és dir-ho, oi?

Simplement, es tracta de què siguem capaços d’organitzar-nos amb eficàcia; d’aconseguir que les coses que poden ser controlades-arxivades fora de la nostra ment, ho estiguin; de no haver-nos de preocupar de coses que hem de fer mentre en fem una altra;…

Hem de dominar el flux de treball i per això, l’autor ens proposa 5 estadis:

  • Recopilar la informació, dades, documents utilitzant safates, carpetes, blocs,… elements tant físics com virtuals)
  • Processar la informació fent (si es pot fer en 2 minuts, llavors cal fer-la immediatament), delegant (si fer-la ens suposarà mes de 2 minuts, preguntem-nos si som la persona adequada per a fer-la) o postergant (diferint) la tasca o acció si som els adequats per fer-la i ens ocuparà mes de 2 minuts dur-la a terme.
  • Organitzar-ho tot amb calendaris, llistes de properes accions, llistes de pendents, arxius de plans i materials,…
  • Revisar, periòdicament, per poder tenir una visió general de com flueix el treball. Allò d’aturar-se i veure si fem el que toca.
  • Fer/Actuar seguint uns criteris de context (lloc específic des d’on s’ha de fer), temps disponible, energia disponible (algunes accions demanden energia mental creativa i fresca) i prioritat, sabent decidir que és el mes important.

El mètode es basa en 3 principis fonamentals:

  • “La recopilació permet buidar la ment del que és superflu i concentrar-se en el que és important”
  • “Cal tenir sempre clar quin serà el proper pas”
  • “És necessari focalitzar-se en els resultats i realitzar activitats de seguiment”

I voldria destacar una idea, que tot i que molt òbvia, sovint no tenim present: “… sempre hi ha mes informació de la que podem gestionar… quan un no té claredat respecte de què està fent o cap a on està anant, qualsevol informació és massa, per què no sap què fer-ne amb ella…”

I per acabar, set accions concretes que es deriven de l’aplicació del mètode i per on podem començar a aplicar-lo:

  1. Hem de revisar tots els correus de la nostra safata d’entrada i resoldre immediatament aquells que ens suposin 2 minuts de feina. Sobre el tema del correu electrònic en podríem parlar molt mes (aplicar regles automàtiques, bones pràctiques en el seu ús,…)
  2. Posem notes, targetes, rebuts i altres papers en una safata per a poder-los processar. Res pitjor que prendre notes en fulls sols (post-its) que finalment perdrem. Jo vaig sempre amb un bloc de notes petit.
  3. Hem de processar els apunts, prendre decisions i incorporar temes d’acció i projectes.
  4. Apuntem/posem en el calendari/agenda tot allò que hem de fer. No cal que ho tinguem al cap ‘ocupant espai’ que requerim per a d’altres temes.
  5. Examinem les llistes d’acció i marquem les que ja hem completat. Les famoses llistes de tasques.
  6. Repassem, periòdicament, les llistes d’esperes.
  7. Revisem llistats d’algun dia/potser i convertim-los en projectes i/o esborrem aquells temes que ja no ens interessen.

2009/08/01

Sobre la telefonia mòbil, algunes dades

A finals del noranta (cap al 1997, mes o menys), em vaig comprar el meu primer mòbil.

En aquell moment, tenir un telèfon mòbil no era el mes habitual. La major part del meu entorn es va mostrar totalment contrària a tenir-ne i no li veien la mes mínima necessitat. Podein arribar a entendre que jo en tingués, però per a ells, això era quasi una excepció.

Mes de deu anys després, tots ells en tenen, i no un, sinó, inclús dos (el personal i el professional).

(Em recorda aquella frase, ‘l’home és esclau de les seves paraules i senyor del seu silenci’)

Jo mateix n’he tingut bastant, des d’aquells temps (tant de diferents números, corresponents a diferents telèfons professionals) com també, i sobretot, d’aparells.

No m’atreviria a dir que cada any estreno telèfon, però quasi.
I no en sóc l’excepció. Oi que no?

Tot ha vingut a partir de la lectura de l’edició d’agost de la revista ‘Time’ aquests dies.

En un article centrat en com Nokia està intentant recuperar/mantenir la seva hegemonia com a productor de telèfons mòbils, he pogut constatat un seguit de dades realment sorprenents i que potser se’ns escapen, habitualment.

  • L’any 2005, Nokia dominava el mercat del terminals mòbils. L’any 2007 va aparèixer l’iPhone i s’anava estenent l’ús dels terminals Blackberry, desenvolupats per la canadenca RIM (Research in Motion).
  • A dia d’avui, Nokia encara ven 12 vegades mes que RIM terminals Blackberry i quatre de cada deu telèfons mòbils, però el seu mercat en ‘smart phones’ (telèfons amb capacitats d’ordinador) ha caigut del 49% al 37% en el primer quadrimestre del 2009. RIM ha passat del 10% al 20% i Apple el 10%.
  • Tot i que Nokia ha vist disminuïts els seus resultats en un 66%, els seus beneficis han estat de 536 milions de $.
  • 1 de cada 7 mòbils venuts, actualment, són ‘smart phones’. Tot i que el potencial mercat per aquests telèfons és de 40 milions d’usuaris, si s’aconseguís reduir el seu cost als 300$ mantenint les seves funcionalitats, el potencial mercat arribaria als 400 milions d’usuaris.
No cal oblidar que bona part d’aquest potencial mercat són els països emergents, on l’ús d’aquests mòbils ‘intel•ligents’ pot esdevenir la porta a l’accés a Internet per als seus usuaris, sense ‘passar per tenir un ordinador personal’.

Tinguem en compte que aquest tipus de telèfons, a mes de poder trucar i enviar sms, faciliten l’accés al correu electrònic, la navegació per Internet, reproduïr música i vídeos, executar aplicacions ofimàtiques,...

Alguna dada mes ‘sorprenent’ i ‘curiosa’:
  • L’iPhone està compost de 1.000 components, mentre que el Nokia 5800 en necessita la meïtat
La telefonia mòbil ens aportarà l’accés real a la Societat de la Informació, no?

I per acabar amb dades sobre el volum del mercat:
  • El 2006 el mercat de telèfons mòbils era de 1.01 bilions, mentre que el 2009 ja era de 1.039 bilions
  • D’aquest mercat, el 7,1%, el 2006, eren ‘smart phones’, mentre que el 2009, són el 15,4%,
Genys menyspreable.