2009/02/28

La meva participació a la Fira de PF i Treball de Lleida

Ahir divendres vaig tenir ocasió de participar a la Fira de la Formació Professional i el Treball, que s’organitza durant 3 dies, i fins avui, a la ciutat de Lleida.

La meva participació va consistir en una xerrada que portava per títol “Noves eines tecnològiques de suport al procés d’aprenentatge” i tenia com objetiu ensenyar diferents eines, tecnologies i aplicacions que poden ajudar a enriquir el procés d’aprenentatge.

Entre aquestes eines tenim els TabletPCs, solucions de comunicació i col·laboració i la Microsoft Surface.

Per fer mes amena la presentació vaig utilitzar diferents vídeos.

Al link http://www.slideshare.net/rcosta/fira-fp-lleida-2009-02-27-r-costa-ponent, podeu accedir a la presentació, on també hi ha els links als videos.

Ramon Costa

2009/02/26

Entrevista a una persona 2.0

En el darrer butlletí del departament de LSI (Llenguatges i Sistemes Informàtics) de la UPC hi ha una entrevista que la Irene Lapuente em va fer sobre la Web 2.0.

L’article porta per títol “Entrevista a una persona 2.0”, la qual cosa m’afalaga.

image

No cal que reprodueixi el que hi diu l’article, oi?

En tot cas, el teniu disponible a http://cid-03b0b06c49f32174.skydrive.live.com/browse.aspx/Entrevista-LSI-RamonCosta

2009/02/24

Les empreses i les xarxes socials

Durant aquest matí estic participant al seminari 'Com pot la meva empresa treure partit de les Xarxes Socials?', organitzat per directivosplus.com.

La inauguració del seminari ha estat a càrrec de la presidenta de Profesionalia, Elena Gómez, qui ha introduït el paper de la web 2.0, però sobretot els canvis que està suposant i ha posat com a exemple de noves actituds i usos d'aquestes xarxes, el President 2.0, Barack Obama i la seva transparència.

(En un article anterior ja he parlat del president 2.0 i vaig recollir algunes dades al respecte: http://ramoncosta.blogspot.com/2009/02/el-president-20.html)

Permeteu-me que reprodueixi algunes de les dades i frases del seminari.

  • Un 55% dels conumidors web 2.0 prenen decisions de compra orientats i motivats per la informació que troben a la web social i un 23% per a contactes professionals.
  • "El 76% dels consumidors no es creu el que diuen les marques".
  • I què és creuen: el que diu un acadèmic (62%), el que diuen altres com jo (61%),
  • Només 70.000 empreses a Espanya utilitzen alguna eina web 2.0 (2%) de les 3,7 milions (20%) que tenen una web.
  • El major venedor de cotxes del món és ebay.com
  • Durant el mes de desembre es van publicar mes de 90.000 posts en blocs sobre SEAT

El segon ponent ha estat Javier Celaya, provinent de Nova York, on va participar en l'event de Tendencies 2.0 de Tim O'really.

"Les xarxes socials ens permeten conèixer, directament, què opinen els nostres clients actuals i potencials, així com la comunitat al nostre voltant.

Celaya ha presentat diferents xarxes socials

  • Professionals: linkedin, xing, viadeo,...
  • Generalistes: facebook, tuenti, myspace, keteke,...
  • Verticals - comunitats: 11870.com, ediciona, moterus,...
  • 'Altres': twitter, wikipedia,...

"S'estan transformant els models de comunicació, però els objectius no han canviat".

"La majoria de les empreses basen el seu 80% d'entrades/presència a Internet a un sol proveïdor (normalment, Google). L'objectiu hauria de ser un equilibri entre el tràfic directe, els llocs web de referència i els motors de cerca."

"Bona part dels directius generals de les empreses desconeixen que els seus empleats i ex-empleats són a les xarxes socials, parlen de la seva empresa,..., i normalment, ho fan per bé"

I algunes reflexions finals de Celaya:

  • Les empreses han de llegir els perfils dels seus empleats a les xarxes socials? Cal acordar entre els empleats i les empreses han d'acordar què es pot publicar i què no?
  • Baixa visibilitat de les dones a les xarxes socials professionals
  • Productivitat o pèrdua de temps? El 45% dels usuaris entren a les xarxes tots els dies
  • Dades personals a les xarxes socials. Els seus models de negoci es basen en l'ús agregat d'aquestes dades.
  • La crisi forçarà la transformació del model de comunicació
  • Tendència: tot a través del mòbil
  • El pensament dominant de 'Free'. Cal anar cap a publicar continguts de pagament i continguts 'de franc'
  • Democratització de les empreses. Les empreses són xarxes socials.
  • Mes que tecnologia, parlem d'un canvi d'actitud

2009/02/20

El contingut de la presentació (des del JCI Presenter)

Un cop ja hem parlat de la importància d'analitzar el públic a qual ens dirigim en les nostres presentacions i com ho tenim en compte per adaptar el nostre missatge, ara toca el mòdul de 'Contingut de la presentació'.

Algunes de les consideracions del Jordi al respecte:

El vol de la presentació:

  • Inici: digui'ls el que els dirà
  • Missatge: digui-ho
  • Tancament: digui'ls els que ha dit

CIMG5535

Inici:

  • Crear curiositat en la primera frase
  • Utilitzar un 'atrapador' d'atenció
  • Estadístiques
  • Fets no coneguts pel públic
  • Una exageració
  • En el pitjor dels casos...

El missatge:

  • Paraules curtes, familiars, ...
  • Frases senzilles però efectives
  • Incloure exemples, ilustracions, ajudes visuals
  • Utilitzar un to amb variació i claredat
  • Modular la veu per reafirmar i crear impacte

CIMG5539

Davant de preguntes:

  • Permetre al públic discutir i contestar
  • Respondre sense insultar a la persona i agraint-li la intervenció
  • Si no saps la resposta, dir-ho i averigua-ho
  • Fer autopreguntes que porten a reforçar el teu missatge

Formes d'evidència:

  • Fets
  • Estadístiques
  • Testimonis
  • Ajudes audiovisuals
  • Exemples
  • Narracions
  • Comparatives
  • Explicacions
  • Definicions

PICT0620

La cloenda:

  • La primera impressió és la millor impressió
  • L'última impressió fa una impressió duradora
  • Resumeix i clarifica
  • Crea interès i estableix disposició
  • Proposa passar a l'acció o aprovació

JCI Presenter

L'any 1998 vaig tenir ocasió de participar, com alumne, en el curs PRIME (Formació de Formadors) de la JCI (Junior Chamber International), a Sabadell.

Poc després i quan ja havia impartit alguns cursos en l'àmbit de la JCI vaig esdevenir CLT (Certified Local Trainer).

Durant aquests anys he pogut impartir diferents accions de formació dins la Jove Cambra, entre elles, la meva participació en 9 edicions del Fórum de Joves Emprenedors.

Fa uns anys, a l'estiu del 2002, vaig tenir l'oportunitat de ser formador del PRIME, a Igualada.

I avui, 7 anys després, sóc a Barcelona, formant part de l'equip de formadors del JCI Presenter, el primer dels cursos que aquesta entitat té per a la Formació de Formadors.

En aquests moments, som al CINC, amb el Jordi i l'Eulàlia, acompanyats de 20 alumnes.

PICT0612PICT0615

Ja hem fet la introducció del curs, a càrrec d'un servidor, i ara estem fent el primer mòdul "Tipus de presentacions", a càrrec del Jordi Simon.

PICT0616 PICT0620

Tenim per endavant un dia intens, intens,....

2009/02/12

Segona part de la Jornada de Clústers Urbans

Com gestionar els clústers en temps de crisi?

Aquest ha estat el tema que Kevin X. Murphy, de J.E. Austin Associates, ha plantejat en la primera conferència de la segona part de la Jornada.

Com apuntava Murphy, en temps de crisi, les tendències acostumen a ser:

  • les empreses redueixen la seva dedicació al clúster i la dediquen, totalment, a la seva empresa
  • els governs redueixen els fonts de finançament als clústers (i no només al clústers)
  • els governs han de treballar sota pressió de temps i això els pot portar a dissenyar programes i polítiques amb 'errors'.

Tot i així, i en paraules del ponent, és en temps de crisi, quan hi ha mes necessitat de treballar de manera cooperativa i hi ha força exemples de clústers que gestionen amb èxit les situacions de crisi:

  • el clúster de turisme de Sri Lanka, que van reorientar la seva estratègia per a captar turistes, mirant cap a l'Índia, i per tant, diversificant el seu mercat, en un moment important de crisi econòmica degut a accions terroristes,...
  • el clúster de tecnologia a Corea del Nord
  • ...

Murphy ha presentat un Marc de Competitivitat Nacional, en què ha participat, desenvolupat pel Banc Mundial, i el cicle de vida per a garantir la constitució de futurs clústers.

Ha donat una pinzellada, molt superficials d'aquesta metodologia i les eines a utilitzar en cadascuna de les etapes.

(Ara caldria, tenir-hi accés, a aquesta metodologia,...,oi?. Bé, si consulteu la pàgina web de les jornades hi trobareu part de la informació. Si m'ho comenteu, us ho puc enviar, també)

I algunes de les conclusions que ha plantejat:

  • Observar, entendre, construir i promoure una identitat urbana única.
  • Fomentar el treball interclústers, promovent iniciatives de 'networking' com els 'First Tuesdays' o el 'Red Herring'.
  • Prestar molta atenció a les dimensions espaials ('caves & commons', 'Funnels & Forums') i el flux del temps.

I fent honor a Charles Darwin, no seran les empreses mes fortes i intel·ligents, sinó les que millor s'adaptin (i, afegia, en algun cas, les que tinguin mes capital) les que sobreviuran a la crisi.

III Jornada de Clústers Urbans (Barcelona, 22@)

Organitzada en el marc del Centre de Convencions Internacional, al Parc del Fòrum, i sota la direcció de Joan Trullén, estic assistint a la III Jornada de Clústers Urbans, la trobada anual de reflexió sobre el paper dels clústers i que, com en anteriors edicions, té una part genèrica (pel matí, on es veuen  diferents experències internacoionals) i específica (per la tarda), al voltant dels 5 clusters ubicats a Barcelona: Media, Disseny, Energia, Tecnologies Mèdiques, Energia i TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació).

banner_clusters

La inauguració ha estat a càrrec del Conseller d'Universitats, Innovació i Empresa, Josep Huguet, del President  del 22@Barcelona, Josep M. Piqué i de Juan Manuel Esteban, president de TCI (una xarxa internacional de 'practitioners' en l'àmbit de la innovació, clústers i competitivitat).

Tots tres han coincidit a destacar la importància del treball conjunt i la complementarietat (dos dels pilars dels cíusters) com a factors clauus per a millorar la competitivitat de les empreses i afrontar la complicada situació econòmica en la que estem immersos.

Huguet ha fet menció a aspecte que m'ha semblat molt interessant, què aquests clústers urbans han d'estar ubicats i repartits en diferents ciutats del nostre país.

Un altre dels conceptes que ha destacat, i al qual s'han referit després alguns dels ponents posteriors,la importància del treball intraclústers (per suposat), però també interclústers (entre ells).

Permeteu-me que comparteixi i remarqui aquesta visió 'descentralitzada' del nostre país.

Les primeres ponències han centrast dues visions conceptuals, a càrrec de Phil Cooke, Director del Centre for Advanced Studies, de la Uniivesitat de Gales i de Luciana Lazzeretti, professora de Cultural Economics, de la Universitat de Florencia.

Les dues intervencions feien incís al lideratge dels clústers urbans.

Cooke ha començat enumerant les característiques de les ciutats culturals:

  • Infraestructures culturals
  • Capaces de transformar la història  en imatges, de manera creativa
  • Receptives, obertes i responsables davant dels interessos culturals
  • ...

Els 'barris culturals' esdevenen punt de trobada dels diferents agents relacionats entre sí (concepte de clíuster)

Lazzeretti ha presentat el cluster de l'art de Florència, amb la unió d'agents econòmics, institiucionals i no-econòmics (museus, centres de recerca, instituts i escoles de formació, associacions i fundacions culturals,...)

La unió de tots aquests agents, tan diferents entre sí, és gràcies a la 'cross-fertilization' existent a la ciutat i al seu esperit de col·laboració i creativitat.

La següent taula ha estat centrada en la presentació de millors pràctiques internacionals.

També volia destacar la manera 'tecnològica' i 'eficient' de fer les preguntes als diferents ponents: a través de l'enviament de SMSs.

D'aquesta manera s'agilitza un procés que podria ser molt lent (amb centenars d'assistents, tot i que no de 'preguntadors') i que a mes, facilita que les preguntes es puguin visualitzar per la pantalla central. També evita intervencións llargues del públic, oi?

2009/02/10

Els finalistes als "Fiasco Awards"

Dels errors s'aprèn?

És dolent equivocar-se si serveix per aprendre?

Per què hem estigmatizat els fracassos?

El cert és que hi ha moltes cultures on l'error o el fracàs empresarial no està mal vist. Al contrari, una persona que ha 'fracassat' està ben reconeguda ja que vol dir que ho ha intentat, que ha emprès i pel que fos (hi poden haver mils de raons) la cosa no va anar tan bé com s'esperava. Però almenys ho va intentar i segur que n'ha aprés.

Quanta gent pot dir el mateix?

I per desmitificar aquest 'tabú' del fracàs, s'han creat, ara fa uns mesos els 'fiasco awards',  que tal i com diuen els seus impulsors a la seva web (www.fiascoawards.com): 'Els Fiasco Awards volen premiar els millors projectes de l'àmbit TIC que han acabat en FIASCO, a fi de potenciar l'esperit crític, fomentar l'actitud positiva envers els entrebancs del camí cap a l'èxit i, per què negar-ho, per divertir-nos!...'

Doncs bé, ja hi ha els nou finalistes i ara cal que els votem:

Autonòmix | Google Lively | La ràdio digital | Maresme Digital | Mobuzz.tv | One Laptop per Child | SAGA | Second Life | Windows Vista

Segur que mes d'un no estarà d'acord en què Second Life o les distribucions de programari lliure de les administracions obertes, o el Windows Vista,..., hagin estat un fracàs.

Però així són els premis, no?

Tampoc coincidim a vegades amb les nominacions dels Oscars...

Us convido a què visiteu la web i voteu.

I per saber el per què s'han considerat fiascos les 9 iniciatives esmentades anteriorment, podeu veure el següent video:

Etiquetas de Technorati: ,

2009/02/07

Vídeo instructiu sobre GTD (del propi David Allen)

Us sona el mètode GTD (Get Things Done) del David Allen?

Bé, no us l'explicaré, ja que podeu trobar infinitat de referències a Internet, blocs, la seva pròpia pàgina web, el seu bloc, el seu llibre i tots els que el referencien,...

En tot cas, però sí que volia compartir amb vosaltres un vídeo on ell mateix explica com s'organitza quan arriba al seu despatx.

2009/02/06

Facebook. Crònica d'una mort anunciada

Llegint l'edició de l'Avui, d'aquest divendres, 6 de febrer, a l'apartat 'Diàleg', en Salvador Cardús signa un article que porta per títol "Èxit perillós. L'èxit de Facebook i la seva supervivència en el temps".

Primer, us el recomano.
Si encara hi sou a temps, aconsegui-lo, i sinó, segurament que a l'hemeroteca de la versió digital el trobareu, www.avui.cat, espero.

Segon, i entrant en el contingut de l'article, tot i que l'autor confirma que és al Facebook i que li sembla '...realment fascinant i susceptible de ser considerat una forma i d'associacionisme cívic...', també augura la mort de l'aplicació.

I tal i com ell mateix indica, '...predir la mort futura del Facebook no té cap mèrit...'
Cert.

Facebook desapareixerà per donar lloc a una evolució.
I això ho hem vist amb totes les tecnologies i amb totes les aplicacions informàtiques.

Cardús enumera diferents tecnologies que han anat apareixent, en l'àmbit de la comunicació i multimèdia, i que han anant essent substituïdes per altres: la televisió analògica, la ràdio, el casset, el walkman i el reproductor MP3, el fax, l'ordinador personal, internet, el correu electrònic, el mòbil, les càmeres de fotos 'analògiques' cap a les digitals,...

I si féssim memòria, segur que alguns recordareu el WordPerfect, oi?, o el Lotus 123, antecessors dels coneguts Microsoft Word i Microsoft Excel.
I el Netscape? Algú el recorda? I tant que sí!

I amb el Facebook passarà el mateix.
Nascut el 2004 i 'explosionat' el 2006, en aquests moments té mes de 120 milions d'usuaris actius.
Però també morirà.
Està condemnat, com totes les tecnologies.

Però m'atreveixo a predir que morirà o bé d'èxit (ja el te tot) o per què serà substituït.
És la llei de l'evolució.
Què hi farem?

De moment, jo ho tinc clar.
Mentre això no passi, utilitzar-lo (amb precaució) i gaudir-ne.

Apa, que gaudiu del Facebook.
Els que hi sigueu, és clar

2009/02/04

2009/02/02

El President 2.0

Ara fa dues setmanes, en el suplement de lAvui (www.avui.cat), hi havia un article titulat El tèlefon mòbil del president 2.0.
Segur que molts el vau llegir, oi?
I qui és el President 2.0?
Qui serà? Obama.
De fet volia fer-ne esment ja que la campanya de lactual president dels EEUU sha destacat, entre moltes altres característiques per lús exhaustiu de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC).
Un ús que es preveu segueixi aplicant durant el seu mandat:
  • D’entrada, i tal i com comenta l’article, en el mateix moment de la seva investidura, s’estava canviant la pàgina web de la casa blanca, www.whitehouse.gov que ‘…inclou totes les funcionalitats que sesperen duna pàgina corporativa en la web 2.0: exportació de contingut via RSS, llicència Creative Commons i un bloc oficial
  • ‘…Ha declarat que té la intenció de gestionar el seu govern amb criteris dinnovació empresarial…’
  • I nomenarà, segons el seu programa, un director executiu de tecnologia (CTO), nou càrrec amb categoria ministerial que coordinarà els aspectes tecnològics de lacció de govern.
I com a repàs de les principals fites aconseguides /accions dutes a terme durant la campanya, amb l’ús de les TIC, podríem resumir:
  • A través de les webs, xarxes socials i telèfons mòbils va organitzar els seus partidaris de manera eficient…
  • Va aconseguir 500 milions de dòlars a través de la xarxa
  • El seu canal al YouTube va tenir 20 milions de visitants i s’hi han vist mes de 15 milions d’hores de vídeos
  • Té mes de 150.000 seguidos al Twitter
  • La tria del vicepresident es va fer a través de SMS, així com l’agraïment als seus simpatitzants un cop va guanyar les eleccions
  • Està construint la seva pròpia xarxa social, amb 13 milions d’adreces de correus electrònics i mes d’un milió de números de mòbils, als quals pot adreçar-se sense temor al rebuig…”
Tot un exemple a seguir, no creieu?
Això sí, l’agència nacional de seguretat (NSA) l’ha convidat a deixar de fer servir el seu Blackberry i li han proposat que utilitzi algun dels mòbils homologats com el Sectéra Edge, que porta el el sistema operatiu Windows Mobile, de Microsoft.