Entrevista a Ramon Costa, director de Formació i Transferència del Centre Tecnològic Ascamm, professor associat a la UPC i a les Escoles Universitàries Gimbernat i col·laborador de l’escola de negocis EADA.
Des del seu blog, Costa parla sobre direcció de projectes, equips de treball i innovació digital.
En el darrer número de Sequoia, el butlletí R+D+I del Parc Tecnològic del Vallés, apareix una entrevista que em van fer ara fa unes setmanes.
Podeu accedir-hi a Sequoia.
A continuació, però, la reproduexio en el meu blog:
Vostè és professor a la universitat i també imparteix, des d’ASCAMM, jornades formatives a empresaris i treballadors. Quines diferències troba entre aquests dos tipus d’alumnes?
Són dues tipologies molt diferenciades, tant pel que fa a expectatives com per la seva experiència i situació professional.
D’una banda, a la Universitat, la majoria dels estudiants que tinc (tots ells en el darrer tram dels seus estudis universitaris) no estan treballant o porten molt poc temps en la dinàmica professional i la combinen amb els estudis.
El seu objectiu principal és formar-se com a Enginyers en Informàtica i sortir preparats per accedir a un mercat laboral i exercir com a tals.
En canvi, quan organitzes i duus a terme una formació per a empresaris o treballadors, et trobes davant d’unes persones amb una experiència laboral i amb unes necessitats que van lligades al seu desenvolupament personal i professional. Esperen que els ajudis a millorar en les seves activitats i tasques del dia a dia. Cerquen una formació totalment aplicable ‘quasi immediatament’ a la seva responsabilitat, mentre que els estudiants universitaris cerquen una formació de ‘base’ que els permeti afrontar les necessitats d’adaptació i ‘formació contínua’ un cop siguin a l’empresa.
En els seus alumnes a la universitat, detecta esperit emprenedor?
El cert és que no es destaca aquest esperit. Gairebé cap estudiant es planteja, en el moment d’estar acabant els seus estudis, emprendre un projecte professional de manera individual. La majoria d’ells espera incorporar-se a una organització on pugui aplicar els coneixement de base que ha adquirit i desenvolupar-se professionalment. Difícilment un estudiant pot tenir una visió ‘empresarial’ quan surt dels estudis. És bo que iniciïn una carrera professional, d’entrada, en una o més empreses, i adquireixin l’experiència necessària per afrontar el repte de constituir el seu propi projecte.
També cal dir que el sector de les “Tecnologies de la Informació” és dels que té més demanda, actualment, de professionals qualificats, la qual cosa comporta que tots els estudiants puguin accedir a una primera feina amb força facilitat.
També voldria ser crític, en aquest sentit, amb la Universitat i el model curricular actual.
A la majoria d’elles, no es fomenta aquest esperit emprenedor ni es dóna la formació necessària que un estudiant necessitaria per plantejar-se, amb garanties, la constitució d’una empresa. Sovint han de cercar aquesta formació complementària en escoles de negoci.
Cal incloure formació curricular en aquest sentit, intensificar els acords-convenis de col·laboració empresa-universitat, organitzar xerrades i jornades temàtiques en aquest àmbit i ajudar a constituir aquests projectes empresarials.
Com són les empreses més preocupades per la formació dels seus treballadors? Què és el que les impulsa a fer-ho?
Són empreses conscients que, actualment, l’única via per competir en un món globalitzat és la innovació (un terme potser massa ‘gastat’), l’especialització i l’adaptació al canvi constant.
I aquests tres factors passen, inevitablement, per les persones que formen part de les empreses. Només pots innovar, només pots especialitzar-te i, a més, en un canvi continu, si garanteixes que les persones estiguin formades i preparades per assumir aquests reptes.
Quins beneficis obté l’empresa que aposta per la formació? Tangibles i intangibles.
Tota formació ha d’anar lligada, principalment, a un retorn de la inversió que s’ha de traduir en elements tangibles com, per exemple, reduir els errors de fabricació, millorar les desviacions en els projectes, incrementar l’eficiència dels operaris, desenvolupar millors productes que permetin incrementar les vendes, reduir temps de fabricació o optimitzar processos.
Quins són els temes més demandats per les empreses per fer seminaris formatius?
Podríem distingir-ne tres tipologies.
D’una banda, tots aquells temes lligats amb la tecnologia de l’empresa (tècniques, procediments, ús d’eines i tecnologies, ...) i que estan directament relacionades amb la cadena de valor de l’empresa.
De l’altra, ens trobaríem amb tots els temes relacionats amb aspectes ‘legals’ o obligatoris, com per exemple, aspectes en gestió mediambiental, prevenció de riscos laborals, gestió de la qualitat, nou model comptable, fiscalitat,... Són aspectes que les empreses demanen per què tenen l’obligació d’assumir-les, tot i que en la majoria de casos, desprès, aquesta formació els repercutirà en una millora ‘tangible’ dels processos productius.
I finalment, podríem agrupar tota aquella formació relacionada amb aspectes més transversals i relacionats amb competències generals, com pot ser l’ús i aplicació de la informàtica, el treball en equip, la direcció de projectes, la comunicació, lideratge,...
I és en aquest tercer grup on cal insistir més en intentar definir els beneficis ‘tangibles’ que també aportarà a l’empresa aquesta formació i que, de vegades, ens costa determinar.
Com és la col·laboració amb el Parc Tecnològic del Vallès?
Des del Centre Tecnològic ASCAMM estem molt satisfets per la col·laboració que hem mantingut amb el Parc Tecnològic, des de fa molts anys. I sobretot, en el darrer any, també pel suport en la coorganització de jornades-tallers.
En portem 9 de coorganitzades en un any, i totes elles han tingut un nivell molt alt tant d’interès, tant per als possibles destinataris, com de satisfacció global dels assistents, que han estat molts. L’atenció rebuda pel PTV ha estat sempre exquisida i amb un alt nivell de professionalitat. És un espai idoni per organitzar trobades, jornades, seminaris i qualsevol altra activitat d’aquest estil que requereixi d’infrastructures físiques i digitals adequades.
Quina opinió té del PTV?
El PTV ha aconseguit, en la meva opinió, no només actuar com a Parc Tecnològic ‘territorial’, sinó que també ha aconseguit una cosa encara més difícil: crear ‘comunitat’.
En uns temps en què es parla tant de les ‘comunitats’, de la fidelització,..., el PTV ha estat capaç, fruit d’una feina constant i seriosa, d’esdevenir un referent per a les empreses pel que fa a font d’informació, punt de trobada o ‘aglutinador’ de coneixement.
I repeteixo, per què ho considero important, fora fins i tot de l’àmbit territorial en què es podria circumscriure.
No hay comentarios:
Publicar un comentario