Desde el Fórum ASCAMM (25-5-2007)

Desde el CosmoCaixa, "in situ".

Principales ideas-frases de la ponencia "Una visión ampliada de innovación" a cargo de Joan Ramis, Dpto Dirección Operaciones e Innovación y Eugenia Bieto, Centro de Iniciativa Empresarial, de ESADE

Pautas de creación de valor. Ejemplos de innovacion

• Vilardell Purtí. Innovación en producto. Evolución hacia sectores de valor añadido (i.e. Sanitario)
• Ficosa. Innovación en producto. Alianzas estratégicas: I+D/Diseño, con más de 700 patentes
• Bruguer. Diseño e introducción emoción (marca)
• Casa Camper. Evolución de una empresa industrial hacia los servicios. "Hotel Casa Camper"
• Lynx Edicions. Producto/Servicio. "Free access online video library"
• Ferran Adrià. Modelo de negocio aplicado a otros mercados
• El Priorat. Red social de innovación, impulsado por un grupo de amigos. Historia auténtica, con reconocimiento a nivel mundial
• AGBAR Agua. Alianzas en innovación (administración + empresa + universidad)
• Palau Pharma. Spinout de la unidad de I+D del grupo Uriach.
• UOC. Comunidad en red que interactúa y coopera. Las NNTT al servicio de la formación.
• Infonomía. Red de innovadores: generar y compartir experiencias
  

Factores y elementos emergentes:
¿Qué elementos son relevantes para cada empresa?

Creación de valor (i-nnovación)

• Nuevos productos, procesos, servicios, lineas de negocio, modelos de negocio
• ¿cuál es el motor esencial de creación de valor de cada empresa?
  

Fuentes subyacentes:

• I+D, NTIC, Diseño, Trayectorias/historias de empresa
• ¿tenemos una estrategia de desarrollo y de potenciación de fuentes subyacentes?
  

Condiciones

• Liderazgo, cultura, recursos humanos, estructura organizativa, financiación
• ¿tiene nuestra empresa las condiciones necesarias para favorecer la innovación?
  

Tendencias-Dinámicas

• Innovación abierta/redes/alianzas, intrapreneurship, personas/ideas/creatividad, gestión de proyectos/portfolio
• ¿cómo adaptarse a las nuevas tendencias de la innovación?
• ¿cómo gestionar las dinámicas clave de la innovación?
  

Caso de estudio: "Cirque du Soleil. Aprendizajes para el mundo de la empresa"
Liderazgo Emprendedor

Hay que estar pemanentemente abierto a la búsqueda de oportunidades: liderago emprendedor

Desde el liderazgo de la Dirección General y el liderazgo de los mandos intermedios hasta el intraliderazgo/intraemprenedoría

• Caso de éxito empresarial: 650 millones de $ de facturación y más de 7 millones de espectadores en 2006, empresa global con más de 3500 empleados
• El sector del espectáculo: Creado en el siglo 18, siglo de oro (finales XIX - mediados XX), entrada en crisis (2a mitad siglo XX), sector maduro y atuomatizado con oferta poco innovadora, con una elevado desarrollo del sector del ocio y aparición de multitud de substitutos
• Cirque de Soleil 'reinventa' (años 80 - Canadá) con dos líderes y con una visión: no estaban en el sector del circo, estaban en el sector del entretenimiento, atrevidos y con energía
• Redefinía el centro de gravedad del sector: caos del arte + orden de los negocios
• Preocupación: Mantener el liderazgo
  

Cuatro elementos clave:

• Nuevo modelo de negocio. Dirigido a papás acompañados de niños / espectáculo con diseño nuevo / incorporación contínua de nuevos espectáculos /....
• Capacidad de innovación. Cada año, un nuevo espectáculo, con un estructurado proceso de gestión de la innovación
• Crecimiento sostenible.Gestionando la marca "Cirque du Soleil" y de cada uno de los espectáculos
• Captación de talento. Cada año contratan 100 nuevas personas, con menor rotación que el sector, importante proceso de formación, condiciones favorables de trabajo, implicación en la visión
  

Y todo ello, centrado en un "LIDERAZGO EMPRENDEDOR"

Y como decía Eugneia Bieto, "tienes que huir tu océano rojo y buscar los océanos azules"

(podéis consultar otro post sobre el Foro ASCAMM en ASCAMMTraining)

Postgrau Direcció Projectes 2007-08

Ahir, dijous, va tenir lloc la segona reunió del claustre de professors del Postgrau en Direcció de Projectes que organitzem entre ASCAMM i EU Gimbernat.

En aquesta segona reunió vam revisar, d'una banda, l'avanç de l'actual edició del programa i de l'altra, vam acordar l'estructura de la segona edició que iniciarà el dilluns, 5 de novembre de 2007.

A partir de l'experiència i 'feed-back' rebut durant l'execució dels 4 primers mòduls, en aquest curs, vam planificar els 9 mòduls que es duran a terme durant el proper curs.

Bé, de fet seran 11:

• Planificació Estratègica i Gestió de Projectes (39 h).
• Gestió dels Costos en un Projecte (9 h)
• La gestió de la Qualitat en un Projecte (9 h)
• Planificació i Gestió del Risc en Projectes (12 h)
• La Relació amb el Client i Tercers en un Projecte (18 h)
• Direcció de l'Equip de Treball en un Projecte (15 h)
• Gestió de Projectes amb Microsoft Project (27 h)
• Preparación del examen PMP-PMI (12 h)

El nové curs serà a seleccionar entre un d'aquest tres:

• La Gestió de Projectes Informàtics (21 h)
• La Gestió de Projectes Europeus de R+D+i (21 h)
• La Gestió de Projectes d'Automoció (21 h)

La nova estructura i la incorporació dels nous cursos enriquirà, encara mes, l'aprenentatge dels participants.

Per aquesta nova edició, el claustre de professorat s'incrementa en 2 noves incorporacions, completant un equip de 10 professionals:

• Ramon Costa i Pujol. Enginyer en Informàtica, PDG, Director Serveis de Formació ASCAMM.
• Lleonard del Río, Enginyer en Informàtica, MCSE, MCSD, Soci Director Raona
• Toni Díaz, Excel JCI, Assessor CCS
• Salvi Hernàndez, PDG IESE, Director General SIGMA Consulting Asociados
• Martí Lleixa, Enginyer Tècnic Industrial, Consultor Independent Enginy. Industrial
• Manuel Marin, Enginyer Tècnic en Informàtica, PMP, Cap Informàtica EU Gimbernat
• Toni Monte, Enginyer Superior en Telecomunicacions, MPM, Director de Projectes UPCPlus,
• Xavier Plantà. Enginyer Tècnic Industrial, Director d’Innovació ASCAMM
• Miquel Rodríguez, Enginyer Tècnic en Informàtica, MBA, MGTI, Consultor Independent TIC.
• Manel Taboada, Llic. en Adm. d’Empreses, Professor Titular Escoles Universitàries Gimbernat

Per a mes informació, podeu consultar la pàgina web d'ASCAMM.

Entrevista a Sequoia, Butlletí R+D+I del PTV

"Només es pot innovar si els treballadors estan formats per assumir els reptes"

Entrevista a Ramon Costa, director de Formació i Transferència del Centre Tecnològic Ascamm, professor associat a la UPC i a les Escoles Universitàries Gimbernat i col·laborador de l’escola de negocis EADA.
Des del seu blog, Costa parla sobre direcció de projectes, equips de treball i innovació digital.

En el darrer número de Sequoia, el butlletí R+D+I del Parc Tecnològic del Vallés, apareix una entrevista que em van fer ara fa unes setmanes.

Podeu accedir-hi a Sequoia.

A continuació, però, la reproduexio en el meu blog:

Vostè és professor a la universitat i també imparteix, des d’ASCAMM, jornades formatives a empresaris i treballadors. Quines diferències troba entre aquests dos tipus d’alumnes?

Són dues tipologies molt diferenciades, tant pel que fa a expectatives com per la seva experiència i situació professional.

D’una banda, a la Universitat, la majoria dels estudiants que tinc (tots ells en el darrer tram dels seus estudis universitaris) no estan treballant o porten molt poc temps en la dinàmica professional i la combinen amb els estudis.
El seu objectiu principal és formar-se com a Enginyers en Informàtica i sortir preparats per accedir a un mercat laboral i exercir com a tals.

En canvi, quan organitzes i duus a terme una formació per a empresaris o treballadors, et trobes davant d’unes persones amb una experiència laboral i amb unes necessitats que van lligades al seu desenvolupament personal i professional. Esperen que els ajudis a millorar en les seves activitats i tasques del dia a dia. Cerquen una formació totalment aplicable ‘quasi immediatament’ a la seva responsabilitat, mentre que els estudiants universitaris cerquen una formació de ‘base’ que els permeti afrontar les necessitats d’adaptació i ‘formació contínua’ un cop siguin a l’empresa.

En els seus alumnes a la universitat, detecta esperit emprenedor?

El cert és que no es destaca aquest esperit. Gairebé cap estudiant es planteja, en el moment d’estar acabant els seus estudis, emprendre un projecte professional de manera individual. La majoria d’ells espera incorporar-se a una organització on pugui aplicar els coneixement de base que ha adquirit i desenvolupar-se professionalment. Difícilment un estudiant pot tenir una visió ‘empresarial’ quan surt dels estudis. És bo que iniciïn una carrera professional, d’entrada, en una o més empreses, i adquireixin l’experiència necessària per afrontar el repte de constituir el seu propi projecte.

També cal dir que el sector de les “Tecnologies de la Informació” és dels que té més demanda, actualment, de professionals qualificats, la qual cosa comporta que tots els estudiants puguin accedir a una primera feina amb força facilitat.

També voldria ser crític, en aquest sentit, amb la Universitat i el model curricular actual.
A la majoria d’elles, no es fomenta aquest esperit emprenedor ni es dóna la formació necessària que un estudiant necessitaria per plantejar-se, amb garanties, la constitució d’una empresa. Sovint han de cercar aquesta formació complementària en escoles de negoci.

Cal incloure formació curricular en aquest sentit, intensificar els acords-convenis de col·laboració empresa-universitat, organitzar xerrades i jornades temàtiques en aquest àmbit i ajudar a constituir aquests projectes empresarials.

Com són les empreses més preocupades per la formació dels seus treballadors? Què és el que les impulsa a fer-ho?

Són empreses conscients que, actualment, l’única via per competir en un món globalitzat és la innovació (un terme potser massa ‘gastat’), l’especialització i l’adaptació al canvi constant.

I aquests tres factors passen, inevitablement, per les persones que formen part de les empreses. Només pots innovar, només pots especialitzar-te i, a més, en un canvi continu, si garanteixes que les persones estiguin formades i preparades per assumir aquests reptes.

Quins beneficis obté l’empresa que aposta per la formació? Tangibles i intangibles.

Tota formació ha d’anar lligada, principalment, a un retorn de la inversió que s’ha de traduir en elements tangibles com, per exemple, reduir els errors de fabricació, millorar les desviacions en els projectes, incrementar l’eficiència dels operaris, desenvolupar millors productes que permetin incrementar les vendes, reduir temps de fabricació o optimitzar processos.

Quins són els temes més demandats per les empreses per fer seminaris formatius?

Podríem distingir-ne tres tipologies.

D’una banda, tots aquells temes lligats amb la tecnologia de l’empresa (tècniques, procediments, ús d’eines i tecnologies, ...) i que estan directament relacionades amb la cadena de valor de l’empresa.

De l’altra, ens trobaríem amb tots els temes relacionats amb aspectes ‘legals’ o obligatoris, com per exemple, aspectes en gestió mediambiental, prevenció de riscos laborals, gestió de la qualitat, nou model comptable, fiscalitat,... Són aspectes que les empreses demanen per què tenen l’obligació d’assumir-les, tot i que en la majoria de casos, desprès, aquesta formació els repercutirà en una millora ‘tangible’ dels processos productius.

I finalment, podríem agrupar tota aquella formació relacionada amb aspectes més transversals i relacionats amb competències generals, com pot ser l’ús i aplicació de la informàtica, el treball en equip, la direcció de projectes, la comunicació, lideratge,...
I és en aquest tercer grup on cal insistir més en intentar definir els beneficis ‘tangibles’ que també aportarà a l’empresa aquesta formació i que, de vegades, ens costa determinar.

Com és la col·laboració amb el Parc Tecnològic del Vallès?

Des del Centre Tecnològic ASCAMM estem molt satisfets per la col·laboració que hem mantingut amb el Parc Tecnològic, des de fa molts anys. I sobretot, en el darrer any, també pel suport en la coorganització de jornades-tallers.
En portem 9 de coorganitzades en un any, i totes elles han tingut un nivell molt alt tant d’interès, tant per als possibles destinataris, com de satisfacció global dels assistents, que han estat molts. L’atenció rebuda pel PTV ha estat sempre exquisida i amb un alt nivell de professionalitat. És un espai idoni per organitzar trobades, jornades, seminaris i qualsevol altra activitat d’aquest estil que requereixi d’infrastructures físiques i digitals adequades.

Quina opinió té del PTV?

El PTV ha aconseguit, en la meva opinió, no només actuar com a Parc Tecnològic ‘territorial’, sinó que també ha aconseguit una cosa encara més difícil: crear ‘comunitat’.

En uns temps en què es parla tant de les ‘comunitats’, de la fidelització,..., el PTV ha estat capaç, fruit d’una feina constant i seriosa, d’esdevenir un referent per a les empreses pel que fa a font d’informació, punt de trobada o ‘aglutinador’ de coneixement.

I repeteixo, per què ho considero important, fora fins i tot de l’àmbit territorial en què es podria circumscriure.

Project Management Resources

I recommend you to visit a very interesting web with a lot of resources around on project management.

http://research.ittoolbox.com

You'll find articles, notes, templates,...

To facilitate your access, here you have the shortcuts to its content:

• Business Strategy / Planning
  • CXO (58)
  • Market Trends (22)
  • Outsourcing (22)
  • ROI (18)
• General Project Management
  • Best Practices (16)
  • What is Project Management? (4)
• Portfolio Management / PPM
  • Business Intelligence (20)
  • Document/Content Management (13)
  • Help Desk (10)
• Project Implementation
  • Enterprise Applications (21)
• Project Leadership
  • Budget (1)
  • Change Management (11)
  • Communication (4)
  • CXO (58)
  • Project/Business Culture (2)
  • Team-Building/Personnel (8)
• Project Lifecycle
  • Change Management (11)
  • Project Definition (2)
  • Project Planning (26)
  • Risk Assessment (26)
• Project Management Apps
  • Microsoft Project (8)
  • More Project Management Apps (7)
• Project Management Career
  • Certification (19)
  • Professional Organizations (0)
  • Training (7)
• Project Methodologies
  • Prince2 (1)
  • Six Sigma (10)

Gestió de projectes TIC - Lleonard del Rio

A la darrera sessió de l’assignatura PGPSI (Planificació i Gestió de Projectes i Sistemes Informàtics), vam comptar amb una xerrada-ponència del Lleonard del Río, centrada sota el títol”Gestió de Projectes a les TIC”.

La primera part de la presentació es va centrar en la revisió de les problemàtiques del sector TIC, els factors clau d’èxit dels projectes TIC, el perfil del ‘Project Manager’ TIC i la carrera professional TIC.

A partir de la seva experiència en diferents empreses d’Enginyeria del Sofware i Consultores TIC, en Lleonard del Rio, Enginyer en Informàtica per la UPC, va desenvolupar aquests punts.
Durant la segona part de la sessió, en Lleonard va respondre a les inquietuds plantejades pels alumnes.

En l’àmbit dels perfil del cap de projectes, en Lleonard va distingir entre un perfil multidisciplinar i un perfil de cap de projectes especialitzat.
A mode de resum, un perfil de cap de projectes multidisciplinar:

• Compagina gestió de projectes amb tasques d’anàlisi i comercials
• Habitualment centrat en un sol projecte
• Requereix més habilitats del sector, incloent coneixements tècnics
• Són importants la capacitat de lideratge i la gestió del client
• La principal dificultat és la credibilitat
• Es sol donar a departaments de TI petits i empreses de serveis TIC
  

I d’altra banda, tenim la caracterització del perfil del cap de projectes especialitzat:

• Gestiona un o més projectes, en funció de l’envergadura dels mateixos
• No li calen tantes habilitats del sector ni coneixements tècnics
• La seva principal dificultat són els coneixements tècnics
• Solen estar en departaments de TI grans i departaments de TI amb subcontractació o en empreses de serveis TIC i sovint s’emmarquen dins una PMO (Oficina de Gestió de Projectes)
  

El blog corporatiu com alternativa de comunicació

Ara fa unes setmanes, vaig publicar un post que tractava sobre els 'blogs corporatius'.

Un bon ex-alumne de les Escoles Universitàries Gimbernat, l'Oriol Cardona, d'USOLAB, un dels fidels lectors d'aquest bloc, m'ha fet arribar unes dades molt interessants i que complementen les reflectides en aquella nota:

• Cada dia a la blogosfera neixen 120.000 blogs, amb unes 54.000 publicacions per hora i 1,5 milions de texts diaris en 71 milions de blogs, essnet 1.5 milions d'Espanya
• La potència mundial que mes està creixent, a la vegada que econòmicament, és la Xina

Si voleu complementar aquestes dades amb una amena lectura sobre els blogs corporatius podeu accedir al següent article sobre l'estudi que USOLAB va dur a terme.

Revisant els PDSIC

Aquest passat divendres, va tenir lloc a les oficines de Localret una reunió de treball per analitzar i revisar la metodologia i desenvolupament dels Plans Directors per a la Societat de la Informació i el Coneixement que duu a terme el consorci.

La sessió de treball va estar coordinada per l'Institut de Govern i Administració Pública de la UAB i hi van participar, per part de Localret, el Borja Rius, la Marta Almela i el Lluís Just, coordinadors dels darrers PDSIC que ha dut a terme Localret.

I com a 'experts' de les comissions de treball d'aquests plans hi van participar el Lucio Villasol (per l'àmbit d'eGovern), el David Ferrer (per l'àmbit de les Infrastructures) i un servidor, Ramon Costa (per l'àmbit de Promoció Econòmica).

La sessió va permetre fer una revisió crítica dels diferents elements metodològics d'aquests plans, així com de les eines i tècniques utilitzades per a la seva elaboració, fent un èmfasi important en el foment del procés participatiu de la ciutadania en aquests.

Per part meva, vaig poder aportar l'experiència acumulada en la direcció del PDSI d'Igualada i la meva participació, com a expert de l'àmbit de Promoció Econòmica dels PDSIC de Manlleu, Castellar del Vallès, Malgrat de Mar, Vallès Oriental i El Vendrell.

Per a consultar mes informació sobre els PDSI podeu accedir a Localret-PDSI

Un exercici interessant.
Sempre és important, i diu molt de l'organització, que revisa les seves activitats per a dur a terme processos de millora contínua.