Casualitats de la vida, per la tarda, llegint el diari "Negocios" em trobava amb un article que sota el títol "La gestió generacional, nova moda per als directius" es parlava d'uns nova menció, CLO, el Chief Learning Officer.
De fet, estem parlant del Director de Recursos Humans, com quan parlem del CIO ens referim al Director de Sistemes d'Informació.
El contingut de l'article fa referència al paper d'aquesta direcció i del canvi que ha patit (o hauria de patir) el departament de Recursos Humans deixant la seva visió de simple departament admninistratiu-logístic per esdevenir, també un departament estratègic per a les organitzacions.
És important la formació i desenvolupament de les persones a les empreses.
De fet, solen ser un 'important', per no dir 'imprescindible' actiu, oi?
Aquest departament ha d'esdevenir una àrea de gestió del coneixement incoporant-se, també (ho reclamo de fa temps, personalment, del cIO) dins del comité de direcció de l'empresa, realitzant un treball de consultoria interna molt valuós.
Finalment, l'article fa menció a un fenòmen que està produïnt-se a les empreses locals ja, i que és la convivència de vàries generacions d'empleats, cadascuna d'elles amb una sèrie de característiques particulars que influeixen en l'elaboració dels plans de formació, ja que cadascuna d'aquestes generacions té les seves expectatives diferents davant la vida.
I per tancar, reprodueixo una classificació, vinguda dels EEUU, sobre les 4 generacions que conviuen a les organitzacions:
- la generació 'silent' (anterior a 1942), catalogats com disciplinats i treballadors
- la dels baby boom (entre 1942 i 1960), definits com competitius
- la generació X (1961 - 1981), que cerca un equilibri entre la vida privada i la laboral
- i la generació Y (1982 - 2002), a qui els agrada els reptes.
