Quantes vegades no hem sentit a dir, hem dit, o ens han dit, aquella frase de “És que no m'escoltes”.
En un altre apartat del llibre del Sebastià Serrano, “Essencial”, al que m'estic referint en diferents notes del meu weblog, aquest fa referència al saber escoltar.
I què vol dir escoltar malament?
Segons en Serrano, “sentim què ens diuen i captem i processem la informació però deixem desatesa la relació i no només això, sinó que qui sap si no hem començat a alimentar el corcó de la seva desintegració... El signe mes visible d'una competència comunicativa rau justament en la capacitat d'escoltar. Qui sap escoltar posa un signe de qualitat en la capacitat d'escoltar. I saber escoltar vol dir ser capaç de fer-ho amb tots els sentits, amb els ulls, la cara, les orelles, les mans i tot el cos, i vol dir parar esment de totes les expressions corporals, facials i vocals de la persona amb qui conversem”.
Caldria tornar a llegir i rellegir aquest paràgraf, doncs s'hi amaguen moltes certeses que tot i semblar-nos, segur, molt òbvies, segur que obviament, en moltes de les nostres relacions.
Finalment, i per acabar, un segon extracte del llibre, en què en Serrano en refereix al 'Camí de l'excel·lència comunicativa': “camí que passa per saber fer preguntes empàtiques, per saber parafrasejar les expressions de l'interlocutor, per saber alimentar la circulació del flux informatiu, per saber fer avançar el diàleg, per saber donar-li l'oportunitat de millorar, corregir o oferir allò que desitgi. Per posar la conversa, l'entrevista o la negociació en les bones mans de la lògica i dels afectes. Per fer,i sobretot, mantenir, bones relacions”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario