Rijkard i la gestió emocional

Ara fa uns dies, en l’especial sobre la Lliga de Futbol 2006-07 d’El Periódico de Catalunya (divendres, 25 d’agost), hi havia un article, de Marcos López, titulat “Rijkard, el tècnic de la ment”, on l’autor indicava, a mode de subtítol, “L’entrenador del Barça haurà de dedicar mes temps a la gestió emocional del vestidor per mantenir l’equilibri que als aspectos tècnics”.

I certament, no cal que oblidem que un equip, ja sigui esportiu o professional, és un conjunt de persones i per tant, la seva gestió no pot oblidar la “gestió emocional” d’aquestes persones.

En l’article, en López indica que l’entrenador ‘afronta la seva quarta temporada gestionant 22 egos, de 22 persones diferents, de 22 futbolistes que cada dia es reuniesen en un vestidor, 22 mons diversos’.

I és que Rijkard ha estat un clar exemple de confiança en l’equip, de manteniment de la calma, inclús quan tothom (o quasi tothom) el volia destituït.

En aquells moments va demostrar que sabia gestionar els problemas, i en els darrers 2 anys, que sabia gestionar l’”abundancia”.
I això és molt complicat.

Com gestionar 22 grans jugadors, quan només 11 poden jugar al camp, i no ferir els sentiments personals?

I si ens fixem en molts dels seus actes, ens adonarem d’una clau, al meu entendre, important, ‘sempre dona un pas enrera per tal que els focus iluminin als jugadors’.

No en va, si mai heu llegit “La Paradoja” us recordareu d’una frase que resumia molt clarament que volia dir fer de líder: ‘Liderar és servir a l’equip’.

Un clar exemple de lideratge, no?