2006/08/21

Lectura d'estiu, “Essencial” (Sebastià Serrano)

Durant aquestes setmanes del període estival, qui mes qui menys, aprofitant que disposem de mes temps lliure que durant el curs, tots aprofitem per a llegir i rellegir totes aquelles lectures que teníem pendents i que hem anat acumulant durant els darrers mesos.

Aquesta és una de les meves passions quan arriba aquest temps, 'devorar lectures' i dic lectures, per què no tot han de ser llibres, només. A la lectura habitual i quotidiana, hi sumem d'altres fonts d'informació.

En el meu cas, he combinat la lectura “tècnica-professional”, rellegint-me 'Estrategia y Sistemas de Información (IESE)' o parts de la bíblia “Ingeniería del Software”, de Presmman, o revistes del sector del metall, plàstics, fundicions,..., amb la lectura d'assaigs i novel·les, com “El príncep” de Maquiavelo o “Balzac i la petita modista xinesa”.

Ara bé, un dels llibres que m'he llegit i que voldria recomenar-vos és “Essencial”, del Sebastià Serrano.

A part de la càrrega emotiva del llibre (me'l va regalar el Ginés Alarcón, Director General de T-Systems i President de l'Associació 22@Network, quan vaig deixar de ser-ne el Secretari Tècnic, ara fa uns mesos), és un llibre, considero un cop llegit, de lectura obligada per a tothom, però encara mes per aquells que treballem contínuament a través de les relacions amb els nostres col·laboradors, alumnes, companys,...

El llibre comença amb una 'sucosa' introducció a càrrec d'en Joaquim Maria Puyal, amb la forma d'una carta que aquest li envia a en Serrano.

Tot seguit, el llibre presenta dues reflexions-escrits d'en Sebastià Serrano, “El regal de la comunicació” i “L'instint de la seducció”.

Per mitjà de les “seves paraules – escrites” en Serrano ens remarca la importància de la comunicació no verbal en les nostres relacions socials, professionals,...

Fa un repàs acurat a la importància del tacte, a la mirada, la cara, les emocions, el riure, la veu,...”

En articles propers, en aquest weblog, em referiré a extractes del llibre.

Ara, però, i per donar un caramel, em permeto de reproduir algunes recomenacions finals que en Serrano proposa a la fi de “El regal de la Comunicació”:

  • “Empreu la comunicació no verbal com a eina estratègica, els seus efectes són extraordinaris, i feu-ho tant com pugueu”.
  • “Quan ens comuniquem no només passem informació, sinó que també fer relació”
  • “Les emocions són un petit miracle del nostre cos que llueixen, sobretot, a la cara”.
  • “Penseu sempre que tocar pot ser una delicada alternativa al silenci”
  • “La persona que té mes habilitats comunicatives és aquella que sap escoltar millor, que escolta amb els ulls i amb tot el cos”
  • “Posem en els nostres ulls i en la nostra mirada unes gotes d'afecte i de tendresa, d'actitud positiva i de gust per la vida, de creativitat i de gratitud, d'humanitat”.

No hay comentarios: