Team Building Online Guide (Web)

That's a very interesting website I founded surfing on the Internet.

You could access to a lot of articles related with the Team Building and Team Management.

It includes, also, the service of Google Ads, so it provides you with a lot of references to another websites and Internet resources related with this aspects.

Just only a sample of the different last articles published on the web:

• Team Building - Collaborative vs. Competitive
• The Power of Employee Recognition
• Corporate Team Building Techniques
• Team Building: Why Can't Rationals Get Along?
• Manage Expectations to Reduce Everyday Frustrations
• Team Communication Critical To Success
• Team Work
• Brainstorm

The website url is http://www.team-building-online.com/

Rijkard i la gestió emocional

Ara fa uns dies, en l’especial sobre la Lliga de Futbol 2006-07 d’El Periódico de Catalunya (divendres, 25 d’agost), hi havia un article, de Marcos López, titulat “Rijkard, el tècnic de la ment”, on l’autor indicava, a mode de subtítol, “L’entrenador del Barça haurà de dedicar mes temps a la gestió emocional del vestidor per mantenir l’equilibri que als aspectos tècnics”.

I certament, no cal que oblidem que un equip, ja sigui esportiu o professional, és un conjunt de persones i per tant, la seva gestió no pot oblidar la “gestió emocional” d’aquestes persones.

En l’article, en López indica que l’entrenador ‘afronta la seva quarta temporada gestionant 22 egos, de 22 persones diferents, de 22 futbolistes que cada dia es reuniesen en un vestidor, 22 mons diversos’.

I és que Rijkard ha estat un clar exemple de confiança en l’equip, de manteniment de la calma, inclús quan tothom (o quasi tothom) el volia destituït.

En aquells moments va demostrar que sabia gestionar els problemas, i en els darrers 2 anys, que sabia gestionar l’”abundancia”.
I això és molt complicat.

Com gestionar 22 grans jugadors, quan només 11 poden jugar al camp, i no ferir els sentiments personals?

I si ens fixem en molts dels seus actes, ens adonarem d’una clau, al meu entendre, important, ‘sempre dona un pas enrera per tal que els focus iluminin als jugadors’.

No en va, si mai heu llegit “La Paradoja” us recordareu d’una frase que resumia molt clarament que volia dir fer de líder: ‘Liderar és servir a l’equip’.

Un clar exemple de lideratge, no?

Essencial – La mirada

Seguint amb un recull de diferents reflexions del Sebastià Serrano, en el seu llibre “Essencial”, hi ha un apartat dedicat a “El poderós llenguatge dels ulls”.

Tal i com diu en Serrano “ens cal prendre consciència del poder dels nostres ulls,i enriquits per aquesta consciència serem capaços de descobrir noves maneres de fer i mantenir el contacte amb els altres i les nostres relacions guanyaran en qualitat. Sabrem mes sobre els nostre alumnes, amics, amigues, clients o familiars”.

No oblidem la importància de 'mirar als ulls' quan ens relacionem amb els nostre companys o col·legues o col·laboradors.

Tal i com l'autor remarca en el llibre “En les nostres interaccions cara a cara miren als ulls mes del quaranta per cent del que mirem a la cara. El segon indret, la boca, s'endú poc mes del deu per cent. Una mirada ens informa de l'actitud de l'altre, de les seves intencions subjacents i ens ofereix alguns indicis sobre els seus pròxims moviments”.

No oblidem que 'evitar de mirar als ulls és la regla bàsica que governa la conducta visual entre estranys'. Per tant, doncs, dins dels nostres equips, és necessari que tinguem cura de tenir aquest contacte visual amb els nostres col·laboradors. Com crearem confiança i col·laboració entre els membres de l'equip si els “tractem com a estranys”?

I per acabar aquesta breu reflexió, només recordar-definir què vol dir mirar als ulls, en paraules del Sebastià Serrano: “La mirada és actitud, emoció, repte, neguit, interrogant i esperança. Els ulls defineixen un llenguatge on plorar, riure, amenaçar, insinuar, deplorar, empipar negar, afimar, confirmar, espurnejar, brillar, ferir, fastiguejar, engrescar o encrespar o emmuriar-se tenen cadascun el seu totquet distintiu i, això sí, també poden ser vius, vivaços, morts, desmenjats, esmorteïts, directes, forts, suaus, ensopits, llustrosos, espurnejants, evasius, divertits, xirois, burletes, afligits,seductors, esmolats, astuts o perspicaços i nosaltres gairebé sempre els sabem llegir. En sabem el llenguatge. Es la fascinant saviesa dels ulls.”

Resumint, doncs, 'M'agrada la gent que em mira els ulls'.
A vosaltres, no?

Lectura d'estiu, “Essencial” (Sebastià Serrano)

Durant aquestes setmanes del període estival, qui mes qui menys, aprofitant que disposem de mes temps lliure que durant el curs, tots aprofitem per a llegir i rellegir totes aquelles lectures que teníem pendents i que hem anat acumulant durant els darrers mesos.

Aquesta és una de les meves passions quan arriba aquest temps, 'devorar lectures' i dic lectures, per què no tot han de ser llibres, només. A la lectura habitual i quotidiana, hi sumem d'altres fonts d'informació.

En el meu cas, he combinat la lectura “tècnica-professional”, rellegint-me 'Estrategia y Sistemas de Información (IESE)' o parts de la bíblia “Ingeniería del Software”, de Presmman, o revistes del sector del metall, plàstics, fundicions,..., amb la lectura d'assaigs i novel·les, com “El príncep” de Maquiavelo o “Balzac i la petita modista xinesa”.

Ara bé, un dels llibres que m'he llegit i que voldria recomenar-vos és “Essencial”, del Sebastià Serrano.

A part de la càrrega emotiva del llibre (me'l va regalar el Ginés Alarcón, Director General de T-Systems i President de l'Associació 22@Network, quan vaig deixar de ser-ne el Secretari Tècnic, ara fa uns mesos), és un llibre, considero un cop llegit, de lectura obligada per a tothom, però encara mes per aquells que treballem contínuament a través de les relacions amb els nostres col·laboradors, alumnes, companys,...

El llibre comença amb una 'sucosa' introducció a càrrec d'en Joaquim Maria Puyal, amb la forma d'una carta que aquest li envia a en Serrano.

Tot seguit, el llibre presenta dues reflexions-escrits d'en Sebastià Serrano, “El regal de la comunicació” i “L'instint de la seducció”.

Per mitjà de les “seves paraules – escrites” en Serrano ens remarca la importància de la comunicació no verbal en les nostres relacions socials, professionals,...

Fa un repàs acurat a la importància del tacte, a la mirada, la cara, les emocions, el riure, la veu,...”

En articles propers, en aquest weblog, em referiré a extractes del llibre.

Ara, però, i per donar un caramel, em permeto de reproduir algunes recomenacions finals que en Serrano proposa a la fi de “El regal de la Comunicació”:

• “Empreu la comunicació no verbal com a eina estratègica, els seus efectes són extraordinaris, i feu-ho tant com pugueu”.
• “Quan ens comuniquem no només passem informació, sinó que també fer relació”
• “Les emocions són un petit miracle del nostre cos que llueixen, sobretot, a la cara”.
• “Penseu sempre que tocar pot ser una delicada alternativa al silenci”
• “La persona que té mes habilitats comunicatives és aquella que sap escoltar millor, que escolta amb els ulls i amb tot el cos”
• “Posem en els nostres ulls i en la nostra mirada unes gotes d'afecte i de tendresa, d'actitud positiva i de gust per la vida, de creativitat i de gratitud, d'humanitat”.

Six Sigma

En un article aparegut a "El Periòdico" el passat diumenge, 23 de juliol de 2006, es feia menció a l'evolució del sector productiu català i a les empreses i en especial a la seva competitivitat, amb un títol que deia "Un sondeig detecta una gestió poc competitiva de l'empresa catalana".

L'autor feia referència a un estudi coordinat per en Joan Hernández en el que es detecta que un 83% dels caps intermedis desconeixen els nous sistemes que milloren la productivitat.

Sistemes i tèniques tant "noves" com Kaizen, Hoshin Kanri, Value Stream Mapping, Inventari de Personal, Poka-Yoke, Cinc Esses, TPM o SMED, però també tant standaritzades ja com Lean Manufacturing o Six Sigma.

I és per això que he volgut aprofitar per a fer una breu descripció de l'eina o metodologia "Six Sigma".

Aquesta metodologia va ser creada en la dècada dels 80 per Motorola per tal de respondre a la creixent quantitat de queixes de la seva força de vendes a causa dels reclams de garantia per productes defectuosos i la pressió, cada vegada mes gran, de la competència.

No només van millorar els productes i processos de la companyia, sinó que també van estalviar mes de 15 milions de $ en els 10 anys posteriors a l'inici d'implantació del programa.

Una altra de les grans referències d'implantació del Six Sigma va ser a General Electric, de la mà de Jack Welch, a mitjans dels anys 90.

L'objectiu de la implantació de Six Sigma en una organització és aconseguir (tendir a) un màxim de 3,4 defectes per cada milió d'"oportunitats" (entengui's producte, servei,...).

I per tant té un gran poder per a millorar els processos i rendiment no sols en la fabricació, sinó en tots els aspectes del negoci, des de les finances i el suport al client, fins als recursos humans.

La metodologia planteja cinc etapes: definir, mesurar, analitzar, millorar i controlar (en anglès, DMAIC).

I què cal fer per implantar aquesta filosofia d'administració i estratègia de negoci?

Doncs, bàsicament, a mes de conèixer la metodologia i la seva aplicació, és important garantir quatre factors: el lideratge de l'alta direcció, la inversió en recursos (tecnologia, formació,...), temps (es calcula que cal entre 6 i 12 mesos per a començar a percebre els guanys) i el canvi cultural que requereix que les empreses s'orientin de forma extrema al client.

I això sí, no cal planificar Six Sigma com un sol programa, sinó com a cents de mils de petits projectes implementats durant anys.

Tiempo de priorizar

En la última edición de “Expansión y Empleo” (al que me refiero en varias notas de este weblog) había un interesante artículo de Alicia E. Kaufmann, Directora Académica de la Universidad de Alcalá, titulado “Tiempo de Priorizar”.

En el, la autora reflexiona sobre diferentes aspectos alrededor de la gestión del tiempo y su uso por parte de los directivos.
Me pareció enriquecedor destacar algunas de estas reflexiones.

- “Vivimos agobiados por las cosas urgentes y nos olvidamos de lo importante. Ver una salida de sol, disfrutar de un buen libro o de la compañía de un amigo, tener un momento especial con los hijos o la pareja....”

- “Lo mismo sucede con la vida. Cuanto mejor se organiza, más tiempo queda para las cosas que importan de verdad”

- “Urgentes son las situaciones apremiantes, las cosas que no pueden esperar, las actividades que exigen atención inmediata. Cuando nos hallamos en este cuadrante, nos dejamos arrastrar por las emociones más primarias, tendemos a ser reactivos y a perder los papeles.”

- “En cambio, cuando nos situamos en lo importante tendemos a pensar en aquellas cosas que de verdad importan y a reflexionar antes de echarnos a la yugular del otro. Es el cuadrante (Los cuadrantes del tiempo, de Steven Covey) de la productividad.”

- Ladrones del tiempo. “Entre los externos encontramos las llamadas telefónicas, la política de puertas abiertas, las reuniones poco planificadas y las interrupciones. Entre los internos, los objetivos confusos, la ausencia de un plan de trabajo, el retraso en tratar conflictos, ser perfeccionistas o buscar la aprobación de los demás”.

- “En las empresas observamos dos modalidades en relación al uso del tiempo: el tradicional – con un predominio del control y la adicción a lo urgente-, y el innovador – que prioriza lo importante-.”

- “La clave del éxito está dada por la planificación diaria y semanal para identificar las rocas grandes y los roles y por el espacio que les dedicamos cotidianamente. Una vez que se han programado las rocas grandes, los guijarros se acomodan solos.”

Y para finalizar esta recopilación de interesantes reflexiones, una última: “Priorizar lo importante requiere valentía y constituye un territorio de incertidumbre, de cambios y de posibilidad de equivocarnos. Pero también constituye la oportunidad de conectarnos con nosotros mismos y con los demás. Es el único lugar donde se puede desarrollar el potencial que llevamos dentro.”