Amb aquesta pregunta comença un interessant article publicat a l'edició d'avui, dissabte, al Dossier Econòmic de Catalunya i escrit per en Carlos M. Moreno, Professor de Blanquerna, Universitat Ramon Llull.
En primer lloc, comenta l'autor, segurament, el mes obvi, però de vegades, difícil de dur a la pràctica: que sigui persona.
M'ha semblat un article molt interessant ja que aporta vàries reflexions que crec que defineixen el rol del directiu com a líder/director de persones i equips de treball, a la vegada que aporta "orientacions" sobre les pautes d'actuació que tot directiu hauria d'assumir.
Alguns directius pensen que comportar-se com una persona a la feina és perdre una part de les seves atribucions com a directius, com si ser persona estés renyit amb les funcions directives. A dia d'avui, ser persona i ser directiu sembla estar renyit en l'actuació d'alguns. I tal i com segueix l'autor, aquests "caminen doblement errats. Un es pot ser un directiu exigent i ser persona. Dos, no han descobert encara la diferència entre poder i autoritat".
A continuació esmenta que els instruments de treball del directiu comencen a ser altres. Les noves tecnologies estan accelerant canvis en tots els camps: socials, econòmics i personals.
Avui mes que mai, a caus de la situació global emergent, hem de comunicar d'una altra manera. Com? Utilitzant tots els recursos que tenim a la nostra disposició correctament.
La gestió de persones s'entén des del lideratge. Gestionar persones és liderar persones. El directiu ha de saber treure la potència dels seus equips.
(Ara s'entèn el per què m'ha semblat interessant aquest article, oi?)
Ha de construir, amb el seu equip, espais d'equilibri emocional perquè rendeixin mes: treball ben fet, projectes complerts, bons acords...
Les organitzacions que compensin emocionalment els seus empleats assoliran un major resultat de negoci. Es tracta de generar espais de treball intel·ligent. Els directius han de transmetre suport, ser facilitadors de treall per al seu equip, han de tenir prou lucidesa i intel·ligència per saber comunicar tranquil·lament i intel·ligentment.
Volem directius que a mes de fer bé els números, sàpiguen comunicar, expressar amb claredat els objectius i l'estratègia de negoci que persegeuix l'organització.
Però, per explicar-se bé, abans cal saber pensar i, sobretot, cal saber primer, parar-se, concedir-se temps, bloquejar agendes.
I en tercer lloc, un directiu ha de saber disminuir la distància entre el que diu i el que fa. Un directiu comunicatiu ha de ser íntegre, coherent, transparent, creïble; ha de despertar confiança.
Finalment, el darrer paràgraf ens resumeix molt bé l'article.
"El repte no és senzill. No obstant això - ser persona, ser íntegre i ser intel·ligent - és essencial per a un directiu que vulgui integrar comunicació, ètica i direcció".
No hay comentarios:
Publicar un comentario