La majoria de vegades ho fem en referència als estudis o als mèrits acadèmics.
I en algunes ocasions, menys, també ens hi referim en situacions quotidianes.
Però realment, qui és i qui no és intel·ligent?
La intel·ligència és situacional? Es a dir, en funció de la situació a la que ens enfrontem?
Us sona el terme "intel·ligència emocional"?
Hi ha intel·ligències parcials?
O és que hi ha diferents intel·ligències?
En uns estudis realitzats a la Universitat de Hardvard, s'indica que no tenim una, sinó 7 o mes intel·ligències:
- Lingüística. Referida a l'habilitat per escriure o parlar amb fluïdesa.
- Lògico-matemàtica. Habilitat per a les matemàtiques i per a pensar amb lògica.
- Viso-espaial. Fent referència a l'habilitat de poder visualitzar com quedarien les coses, és a dir, a poder imaginar les coses al nostre cap.
- Musical. Referida a l'habilitat per a crear o interpretar música i per a mantenir el ritme.
- Corporal o cinestètica. Utilitzada quan ens movem, correm, ballem o construim coses.
- Interpersonal. Referida a l'habilitat per a comunicar-se fàcilment amb els altres i portar-se bé amb la gent.
- Intrapersonal. Capacitat per a dur a terme un anàlisi introspectiu per tal d'entendre el nostre propi comportament i els nostres sentiments.
I finalment, n'enumeren una vuitena, la naturalista, fent referència a l'habilitat per a reconèixer els elements en l'entorn natural, viure en armonia amb ell i utilitzar-lo de forma productiva.
Primera conclusió que ens pot venir a la ment: "La intel·ligència és relativa".
Tots tenim desenvolupades, en major o menor grau, cadascuna d'aquestes intel·ligències o habilitats.
Segona conclussió: Què entenem, doncs, per intel·ligència? Segons aquest estudi ho definien com "l'habilitat de crear productes útils i solucionar problemes diaris".
A tots ens ha passat que responem mes fàcilment davant d'unes situacions que d'altres, oi?
Tercera conclussió. Aquestes diferents intel·ligències o habilitats, es correspondran, per tant a diferents estils d'aprenentatge. Així doncs, caldrà que utilitzem diferents estratègies d'aprenentatge en les nostres accions formatives i educatives.
I si estem parlant d'equips de treball, què en podem extreure?
D'una banda, els equips han d'estar en continu procés d'aprenentatge i per tant haurem d'utilitzar i aplicar diferents tècniques i eines que ho facilitin, treballant cadascuna d'aquestes "intel·ligències".
De l'altra, si la intel·ligència de l'equip és la suma de les "intel·ligències individuals" (només la suma?) caldrà treballar per tal que els membres de l'equip siguin complementaris i per tant puguin aportar diferents visions i habilitats al treball en equip.
Així doncs, visca la diversitat, potenciem les nostres intel·ligències individuals per tal que se n'enriqueixi l'equip i dediquem un moment de reflexió abans de dir allò de "quina persona tan poc intel·ligent".
No creieu?
No hay comentarios:
Publicar un comentario