La Comunicació No Verbal

En el darrer número de la revista del Banc de Sabadell, hi ha un interessant article del Sebastià Serrano (veure foto adjunta) sobre “La Comunicació no Verbal”.
Tothom coincideix a destacar que un aspecte clau en el treball en l’equip i la direcció de persones és la comunicació.
També ho és en les organitzacions i en tots els projectes que es duen a terme en aquesta.

Qualsevol interacció entre dues o mes persones implica la comunicació.
Fins i tot quan no “diem res” ens estem comunicant.

I segurament que sempre hem sentit a parlar sobre “La comunicació no verbal” i el “llenguatge del cos”.
I tots hem pogut comprovar aquella sentència que diu que si la comunicació verbal es contradiu amb la no verbal, instintivament, ens quedem amb el missatge del cos, oi?

En aquest escrit només pretenc destacar alguns dels elements i notes de l’article del Sebastià Serrano per tal de compartir-lo amb els lectors d’aquest bloc.
D’entrada un fet diríem anecdòtic.
El terme “Comunicació No Verbal” va ser encunyat el 1956 per un psiquiatre, Jürgen Ruesch, i un fotògraf, Weldon Kees.

Tal i com comenta en Serrano en l’article, “la major part d’informació sobre l’entorn de qualsevol situació comunicativa ens arriba per via no verbal” i afegeix “molts dels afers, petits o grans, els negociem de manera força no verbal”.

Quan utilitzem un o altre tipus de comunicació?
De fet, difícilment hi ha només una comunicació verbal o no verbal, sinó que solem utilitzar les dues per expressar-nos.
Ara bé, i atenent a les explicacions del Sebastià Serrano, es pot destacar el següent:

• El llenguatge verbal s’utilitza per “informar sobre la realitat exterior, sobre el que passa a for, sobre fets mes o menys objectius capaços de ser descrits”
• En canvi, el llenguatge no verbal és emprat per "presentar la nostra identitat personal, l’estat d’ànim, els desigs, les emocions, la motivació o l’estat de la nostra relació".

I és per aquest motiu, bàsicament, que quan ens trobem en una situació en que hi ha una contradicció entre el que diem verbalment i el que transmetem “no verbalment”, ens acostumem a fiar la percepció no verbal.

Tal i com diu en Serrano és quan emprem la mentida, l’engany o la dissimulació.
En aquests casos, “l’expressió verbal que conté la informació dispara un estat emotiu que sí pot deixar les seves traces”.
Segons el que diem podem sentir por, vergonya, culpa, ràbia o menyspreu, “i és aquesta emoció la causant de l’expressió no verbal que aparenta contradir el discurs”.

Aquesta reflexió ens ha de portar a un element que cal que tinguem en compte quan hem de dirigir un equip de treball o un projecte, la integritat personal i l’honestedat.

Només si actuem segons els nostres principis i de manera íntegra, comunicarem de veritat i el nostre equip i els nostres col·laboradors ho notaran i ho sabran apreciar.